Pere Meroño

Una exposició ens permet de capbussar-nos en la trajectòria humana i com a naturalista d’un autodidacta que va arribar a la universitat tot esdevenint autoritat mundial en el camp de la primatologia al costat de Diane Fossey i altres figures (…)

La descoberta comença en 1939, quan després de la guerra i la revolució, la família empobrida, ell fa un cop de cap i se’n va a les colònies espanyoles a l’Àfrica: l’illa de Fernando Poo, dita, ara, Bioko. I més tard a Guinea Equatorial.

Sabater se n’hi va a tenir cura d’una finca d’un familiar. I algú descobreix que dibuixa molt rebé. El cas és que és contractat per National Geographic, publicació a la qual nodreix de dibuixos, fotografies, i articles sobre la seva passió: la vida dels goril·les.

El barceloní estudia, també, els costums i la llengua de la tribu Fang.

Es relaciona i col·labora amb la famosa primatòloga Dianne Fossey.

Dirigeix el Centre d’Adaptació i Experimentació Zoològica d’Ikundo, adscrit al Parc Zoològic de Barcelona.

Descobreix i documenta com aquests grans primats fabriquen eines de fusta per tal d’obtenir tèrmits amb els quals alimentar-se.

Un dia de 1966, Sabater farà una troballa que, mal que el pesi, el farà més conegut per aquí: troba una cria de goril·la blanc que més tard rebrà el nom de Floquet de Neu. Sabater, per cert, s’empipa quan li comenten aquest tema, que una cosa tan petita pugui haver amagat la seva carrera científica.

Amb els anys, Jordi Sabater ocuparà diversos llocs de responsabilitat al Zoo barceloní, cursa estudis universitaris; esdevindrà professor i es convertirà en una autoritat científica reconeguda.

L’exposició “Jordi Sabater Pi: una vida a la selva africana dedicada a la recerca”, ha estat produïda per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social-IPHES, dirigit per Eudald Carbonell.

Vídeo de la mostra

Sobre Jordi Sabater Pi

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

El vídeo

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!