Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
“… tinc coneixement de l’alt grau de corrupció que existeix en aquesta institució que presideix l’inefable Sr. Fèlix Millet. Operen amb una doble comptabilitat i es mouen grans quantitats de diner negre que el senyor Millet i els seu col·laboradors deriven per al benefici propi (creuers, viatges, Mercedes 500, etc.) a part d’obres i serveis que obtenen per als seus habitatges i residències particulars i que realitzaven camuflades en factures a compte de la Fundació. També són nombroses i elevades les comissions que cobren per la contractació d’obres i serveis. M’horroritza pensar en l’espoli que patirem els contribuents amb les grans obres que aviat es realitzaran al Palau. Espero que prenguin les mesures oportunes per descobrir tota aquesta trama o màfia i fer justícia (…)
Gener de 2002, l’Agència Tributària rep una carta anònima que diu, bàsicament, el que heu llegit.
La Sindicatura de Comptes de Catalunya lliurar un informe a la Generalitat durant el 2002 on afirma que “el procés comptable és excessivament complex per a les activitats realitzades”.
Cinc anys més tard, el 2008, una altra carta anònima arriba a diversos organismes públics.
El fet és que el 10 de juny de 2009, la fiscalia de Barcelona presenta una querella al jutjat de guàrdia contra el president i diversos directius de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. Poc abans d’iniciar-se les vacances d’agost, la Policia de la Generalitat de Catalunya entrava a les dependències de la institució per fer-ne un escorcoll intensiu.
L’escàndol, acabava de petar.
En un temps record, un “instant book” –els anglosaxons tenen paraules per tot-, un llibre que aprofita un tema de rabiosa i ferma actualitat, ens en fan cinc cèntims de tot plegat alhora que ens ofereix els elements, les dades, les claus essencials –pel que sabem, ara i aquí, de l’assumpte o cas Millet o cas Palau.
A partir d’informacions, cròniques, notícies, anàlisis, dels principals rotatius catalans o venuts a Catalunya, Saül Gordillo, en fa una ben documentada i acurada síntesi.
La confessió; l’escenari del cas; la família; la investigació; les barbaritats; els danys col·laterals; la batalla política; càrrecs, distincions, honors; els patrons del Palau de la Música; l’impacte en la societat; la declaració; polèmica judicial; la neteja del Palau; Millet i més enllà… són els apartats temàtics que ens duen a obtenir una visió global i prou aprofundida del cas.
Ben escrit, dinàmic, que es llegeix a raig en un parell d’hores, el llibre d’aquest periodista, i director de l’Agència Catalana de Notícies, ens proposa una lectura útil i interessant sobre com opera la corrupció en la societat catalana d’avui dia.
La lectura no m’ha demanat pas indiferent, i en propers dies, i sobre el cas, no vull estar-me de dir-hi la meva.
. Les barbaritats de Fèlix Millet. Saül Gordillo. 151 pàgines. Ara Llibres. Badalona. Desembre de 2009.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
PD. Per cert, i en altre ordre de coses, trobo a faltar, ara i aquí, en la nostra societat, més llibres i treballs d’investigació sobre temes de pes. En el camp econòmic, enyoro propostes editorials de l’alçada com les que va sotasignar, aplegant informació clara i erudició, d’un nivell no ultrapassat per ningú, el gran periodista que és Ernesto Ekaizer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!