Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Marcel Marx és escriptor i bohemi, però, coses de la vida, fa de cirabotes. Ha decidit autoexilar-se a Le Havre, el gran bastió obrer, el feu històric del Partit Comunista Francès. El seu món és petit, autàrquic, però suficient: la seva dona; l’amiga del bar; la fruitera; el de la botiga de queviures. Les coses, no obstant, es capgiren doblement, i passem de la quietud amb penúria, a la desesperació (…)
Arletty, la dona, contrau una malaltia greu. Un ganàpia negre, és localitzat amb una colla d’immigrants que arriben amb contenidors al port. Ell se’n fa escàpol. I, vés per on, va a petar a casa del bon d’en Marcel.
Vides senzilles. Obreres. La realitat real. Vet aquí la matèria bàsica, l’ingredient insubstituïble dels films del gran Aki Kaurismäki.
Ara, una història d’esperança. Amb un ordit solidari que atura els cops de la vida. Fins i tot, hi trobem un “flic” amical i humà.
Filmat amb naturalitat, amb senzillesa, el centre són els actors, la pobra gent que ara cau, ara s’aixeca. El guió. Són films que mostren, que fan rumiar. Vides comunes al caire del penya-segat.
Vides. Obreres. Le Havre. Al bell mig de la intempèrie que és la vida.
No us perdeu el darrer film del director noruec (per cert, i el primer cop que roda a França). I la sorpresa de l’aparició estelar del cantant Little Bob.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!