Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

7 de febrer de 2016
0 comentaris

L’Avenç: Carol, poema cinematogràfic

Aquest número de L’AVENÇ té com a protagonista el cinema. Imma Merino hi escriu sobre el film “Carol”, que és a punt d’estrenar-se, i que és l’adaptació de la novel·la del mateix títol de Patricia Highsmith, la traducció catalana de la qual acaba de ser publicada per L’Avenç. L’entrevista del mes és amb el cineasta Ventura Pons, director, guionista i productor d’una dilatada i prolífica trajectòria, que ha adaptat l’obra d’escriptors com Sergi Belbel, Josep M Benet i Jornet o Quim Monzó. El dibuixant Joma s’incorpora amb una secció pròpia. Eliseu Trenc es pregunta sobre la nacionalitat d’un artista com Xavier Gosé, aquests dies exposat al MNAC. En el bloc de crítica cultural, Simona Škrabec parla de Strindberg i Miquel Berga de Shakespeare. Finalment, Jordi Puntí escriu sobre la posteritat de Francesc Pujols.

. Editorial. Sentir la paraula cultura. ¿Quan ha d’invertir a Catalunya el Ministerio de Cultura si l’Estatut preveu competències absolutes en Cultura?, el fet crucial rau en la retallada dràstica dels pressupostos públics en matèria cultural.

. L’entrevista. Ventura Pons. El cinema de la diferència. Josep M. Muñoz. Amb la pel·lícula sobre la Colita, la meva idea és explicar aquesta ciutat. Explicar que, fins i tot durant el franquisme, érem molt europeus. Aquells anys, a Barcelona, comencem a viure precisament el canvi que a Europa comença a finals dels anys cinquanta a Anglaterra.

. Avançament editorial. L’espitllera 14. Emilio Lussu. Emilio Lussu va ser fundador del Partito Sardo d’Azione i del moviment antifeixista Giustizia e Libertà. Va prendre part, com a voluntari, a la Guerra Civil espanyola i a la Resistència italiana. Va ser ministre i diputat. És l’autor d’un dels millors llibres mai publicats a Itàlia sobre la Primera Guerra Mundial (“Homes com nosaltres” L’Avenç).

. Quan vaig ser la iaia Pila, morta, però a la flor de la vida. Zoran MalkocÉs el cas de l’escriptor Zoran Malkoc, de qui l’editorial Raig Verd publica ara el recull de contes “El cementiri dels reis menors”, en traducció de Pau Sanchis Ferrer… Són contes que mosseguen i punxen i a vegades fins i tot fan bullir aquell mar glaçat que, segons Kafka, tots duem a dins”. Jordi Puntí.

. Xavier Gosé i la nacionalitat artística. Eliseu Trenc. Gosé, que fou en vida el més parisenc dels artistes catalans, avui dia no es pot considerar un artista francès, ja que el seu país d’adopció artística l’ha oblidat de manera que l’hauríem de definir com un artista català molt afrancesat.

. Carol. Novel.la de culte lèsbic i poema cinematogràfic. Imma Merino. L’Avenç publica “Carol, una història d’amor entre dues dones escrita fa seixanta quatre anys per Patricia Highsmith, en el moment més feliç en què, finalment, ha sigut adaptada al cine en una pel·lícula bellíssima dirigida per Todd Haynes i protagonitzada per Cate Blanchett i Rooney Mara. “Carol” és un retrat dels Estats Units de l’època, també de la caça de bruixes i d’una moral repressiva que, en un gest de llibertat, subverteixen Carol i Therese sense fer cap declaració de principis i cap vindicació de la seva sexualitat.

. Història. Fent memòria de la guerra. Michael Richards publica un estudi valuós (“Historias para después de una guerra. Memoria, política y cambio social en España desde 1936”, Barcelona: Pasado & Presente. sobre com la memòria històrica de la guerra civil ha estat recordada i representada al llarg del franquisme i de la democràcia. La seva aportació, però, no està exempta de mancances significatives. Genís Barnosell.

. Literatura. La mirada de l’altre. Mohsin Hamid, un pakistanès format a Princepton i Harvard, va publicat el 2007 una novel.la (“L’integrista reticent”, traducció de Carles Miró, Barcelona: Edicions del Periscopi), ara traduïda al català, que busca explicar l’atemptat contra les Torres Bessones. Estructurada com un llarg monòleg, manté l’ambigüitat fins al final. L’atemptat contra les Torres Bessones funciona com una frontissa que divideix la vida del narrador en dues parts. Sigui per complaure l’interlocutor, sigui per convicció, el narrador s’està d’oferir judicis terminants, si be no amaga l’animadversió que li produeix la metròpoli.

. Literatura. La llum d’hivern. A la narració “Tot sol”, publicada per L’Avenç en traducció de Carolina Moreno, Strindberg s’erigeix en un orfebre fi, minuciós, que persegueix la vida minúscula, però al mateix temps detecta i forma part de la gran ruptura que provoca la Modernitat europea. Simona Skrabec.

. Llegir escrivint. El baf de l’alè al mirall. Joan Todó. La sega –de Martí Domínguez”, és una novel.la elaborada amb magnífics materials. Hi destaca, a banda de la capacitat per retratar els secundaris amb poques pinzellades (i l’habilitat d’emprar aquest recurs per donar una sensació molt reeixida de vida de poble), la visió d’un univers rural poc conegut.

. Literatura. Shakespeare: De “l’Any de Lear” a Breaking Bad. Enguany se celebra el quart centenari de la mort de William Shakespeare, un dramaturg absolutament present en el món d’avui. Un assaig de James Shapiro sobre “The Year of Lear” i un altre (“El món, un escenari. Shakespeare , el guionista invisible”. Barcelona: Anagrama) de Jordi Balló i Xavier Pérez sobre la seva recepció en reivindiquen l’actualitat. Miquel Berga.

. L’Avenç. Número 420. Febrer de 2016. 6 euros. 74 planes.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!