Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Miguel perd la dona. Hora d’engegar un viatge llargament acaronat i pendent. De València (l’Horta) a Argelers (el Rosselló), viatge envers a un mateix, recuperant vida viscuda i mai del tot perduda. Film d’espaordidora bellesa, d’inquietant quietud, pausat com la respiració calma, filmada amb intel·ligència i bon sentit i gust. Té, al centre de tot, l’actuació majúscula de l’asturià Álvarez-Novoa (autor, actor, director i home de teatre) (…)
El seu quietisme, la seva trista i cansada figura que mou de forma afeixugada. Les dormidetes, les passejades, les visions, els silencis llargs i de gran densitat… en fan una contribució capital a un film de carretera que té com a destí la “dama memòria”.
València, Lleida, Barcelona, Badalona, Port Bou… Argelers.
Una pel·lícula bella, d’una tranquil·litat tensa, tibada, quieta i inquieta.
De diàlegs esparsos, sincopats. Monosil·làbics gairebé. Amb ús abundós de la llengua catalana. Dirigida per un jove director val.lisoletà que n’ha fet, de “Las olas”, el seu primer llargmetratge.
Un gran gran gran film barreja de ficció i documental. Una ullada intel·ligent al cor de les persones, a la memòria complexa, un cant al paisatge, a la gent. Un film d’allò més orgànic, vívid, incommensurablement ben fet i parit.
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!