Pere Meroño

“Mireu ara l’home: és en una cambra que té molt poca llum. Això, però, no passa sovint. Les cambres de l’edifici d’aquest guaridor modern i utilitari,són pràctiques, raonables i de dimensions i perfil plenament humans” (…)

“Pels seus passadissos transcorre la vida sota l’embolcall de bates de colors llampants, amb fesomies eminentment patidores. Rostres solcats per profundes i marcades esquerdes i tonalitats d’asimètrica harmonia denoten que som en una casa de malalts que acull, principalment, gent humil i treballadora.

Una hostessa, menuda i encorbada, hi destaca. Ulls vius i enyorants. Membres prims i ossosos. Cabell clenxinat cap enrere de tons artificialment grisos i que miren d’emparar una blancor irreversible. Aquesta dona, feble i de caminar dubitatiu i insegur, té una aparença que enganya.

I és que la vida és dura. I exigeix peatge. Qui conegué la dona menuda copsarà, de totes totes, la cara i la creu d’una existència que deambula cap a una extinció inexorable. La ruïna física és enlluernadora. La voluntat, però, és amatent, i d’una duresa i resistència diamantines. Gairebé inextingible.

Ai, la voluntat! Que quan el cos ja no respon és la darrera i inexpugnable trinxera. Voluntat en la mirada. En la decisió ferma i tossuda. En l’afany, vana il·lusió, per perdurar.

Per què aquesta força tel·lúrica i indomable, aquest arrapar-se a una existència cruel, en un enrenou que hom anomena vida?”.

. “Esbossos”. Autors diversos (proses de Pere Meroño: La voluntat; El despacho de Can Sabater; Recordando a don Álvaro Cunqueiro). Coordinació: Zulema Moret. Ajuntament de Barcelona-Districte de l’Eixample; Lúdic 3; La Casa Elizalde. 1995.

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!