Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

1 de juny de 2013
2 comentaris

La Policia està per repartir hòsties

N’estic convençut. Crec que entre els problemes que tenim els catalans n’hi ha un que amoïna especialment a alguns: la Policia de Catalunya (…)

Més que un amoïnament és una obsessió, potser una malaltia, diria jo.

 

No hi ha dia que no parlen dels Mossos d’Esquadra, de la Brigada Mòbil –els molt necessaris antidisturbis. És, fet i fet, una cosa inaudita. Increïble.

 

Passa com el coi de Barça; prou que sabem que Catalunya és un filial d’aquest meravellós equip que segons que sembla és el millorclubdefutboldelmon. Fot pena, tot plegat.

 

En desconec el motiu, en això de la policia. tal vegada és que l’esperit de Mr. Bakunin hi campa; o que haver tingut –sort que no hi és, amb les barrabassades que va fer, el sindicat anarquista més important del món mundial, la CNT.

 

Tornant a la policia. La policia, convindreu amb mi, és necessària: fa tasques preventives, de contenció, de repressió del delicte, d’investigació i quan la cosa passa de taca d’oli, foten unes bones hòsties (no sé pas que faríem sense la #brimo, jo si que si què faríem: crear-ne una)

 

Servidor sóc d’esquerres, ep, d’esquerra reformista. I també, cosa que es combina la mar de bé, sóc un paio a qui li agrada l’ordre. La pau. A mi em desagrada el vandalisme; els mansos que trenquen aparadors; els que cremen contenidors; els que assalten botigues i supermercats; vaja, els que incompleixen la llei.

 

És per això que jo vull una Catalunya lliure, justa, solidària. Una Catalunya amb policia. Un país d’ordre. Educat. Format. Respectuós. Un país endreçat. On es respecti la llei, i, compte, això és bàsic, on la llei es faci respectar (per això estan els jutges i la policia). Em demano, parlant d’això, ¿si el meu amor per l’ordre i per la policia no vindrà del meu passat polític comunista? -us haig de confessar que aquest dubte no em deixa acluclar els ulls…

 

Per cert, també vull un país on quan la Policia actua, no se li oposin bombers amb uniforme, cascos, mitjans d’autodefensa, i torxes (el ridícul d’aquesta dies passats ha estat hiperbòlic, espantós); ens hem begut l’enteniment!!!

 

Tenint en compte que l’obsessió contra la Policia de Catalunya no atura, em permeto de suggerir una consulta: què vol la ciutadania, la Policia de Catalunya, o la Policia Nacional i la Guardia Civil –no serà que els que blasmen la Policia catalana són nostàlgics dels “grises” i guàrdia civils?

 

Sisplau, una mica de seny i seriositat, coi!

 


http://twitter.com/perermerono


CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

  1. I parlant de criminals, on heu deixat els “comunistes” (els del sr. Karl Marx)?

    És molt maco escriure “En desconec el motiu, en això de la policia. tal vegada és que l’esperit de Mr. Bakunin hi campa; o que haver tingut –sort que no hi és, amb les barrabassades que va fer, el sindicat anarquista més important del món mundial, la CNT.“. De barrabassades, els del PSUC en van fer una munió: per no anar als fets del maig del 37; a mi (un xaval de 15 anys) el servei d’ordre del PSUC em van amenaçar en trencar-me la cara per portar una bandera [la negra] el primer 11 de setembre “legal”, a Sant Boi. Molt valents aquests “comunistes”, sobretot alabant als qui tenen per [misserable] feina el fotre bastonades als altres…

    I parlant de sindicats, un cop que vaig tenir problemes amb la direcció d’una gran empresa d’arts gràfiques del Poble Nou (carrer dels Almogavers, per més senyes), al demanar informació a CCOO i UGT la resposta d’aquests va ésser “en aquesta empresa no podem actuar”. Mancançes del sindicalisme lliberat per l’Estat. Per lo menys, els de la CNT no són tan venguts com els altres (encara que d’inflitrats per la seva estimada polícia, no se’n salven).

    I sí, té raó en dir que els mossos d’esquadra no són tan passats de volta com ho eren els grissos del franquisme i de la transició. Però massa sovint se’ls hi va la bola als mossos.

    Atentament, i bona setmana

  2. Ahhh, a part de nacionalista i euro “què?”… no sabia que per tu era una alegria que la CNT no tingui gaire volada. I mentre tant defenses un sindicat nacionalista (tot el contrari als valors de fraternitat). A més dir la barbaritat que els que critiquen els Mossos són nostàlgics ja diu molt de la indigencia intelectual del nacionalisme. El teu independentisme és igual d’excloent que altres… el que passa és que “tontos útils” com Toni Salado o Nuet viuen enganyats amb el que veritablement sou i representeu. En el fons els compadeixo.

Respon a Luis Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!