Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

31 de març de 2016
0 comentaris

La pazienza e l’ironia. Scritti 1982 – 2010 (Riccardo Terzi) Prefazio di Mario Tronti

“… Tot pot, i ha de ser posat en discussió, però no la convicció que la teoria i l’acció són les dues cares del procés, que la política és l’infinit moviment de conjunció d’aquestes dues vessants…”

El llibre recorre la història política del darrer trienni, del compromís històric fins avui, amb una mirada molt crítica sobre com l’esquerra ha sabut llegir els diversos passatges, després d’una trajectòria de progressiva renúncia amb una pròpia i autònoma interpretació de la realitat.

Es tracta ara de reconstruir una identitat, un ancoratge social, una capacitat de representació, sense que sigui possible l’existència d’una meta preestablerta, perquè tot ha mutat i es pot procedir sols per temptatives, treballant sobre les contradiccions i els seus conflictes  en un món globalitzat però no pacificat.

La pazienza e l’ironia són la virtut necessària per reprendre aquest camí.

Riccardo Terzi, segretario nazionales dello SPICGIL / Antic responsable polític del PCI a la ciutat de Milano.

VEUS O CONCEPTES EMPRATS:

Crisi, crisi italiana, transizione, mutazione, Compromeso storico, alternativa, Berlinguer, La practica del non agire, CGIL, PCI, FIAT, Il ’68, Europa, Il mito padano, ridefinire la sinistra a partiré dal lavoro, Il sindacato, la natura della destra e i dilemmi della sinistra, Riformismo, De Senectute, Elogio del relativismo, la crisi della democrazia, MIlano,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!