Pere Meroño

De bellesa subjugant, Ava Gardner va arribar a Catalunya en 1950, per rodar, a Tossa de Mar, “Pandora i l’holandès errant”. Anys després, va tornar a Espanya, tot residint a Madrid, on filmà per televisió en 1986, “Harem”, tot morint poc temps després. A partir del llibre “Beberse la vida: Ava Gardner en España”, de Marcos Ordoñez, el realitzador gironí ha perpetrat tot un senyor film (…)

Sobre la base del diàleg entre l’Ava de 1950, i la de 1986, encarnades per les veus de Charo López i d’Ariadna Gil, la pel·lícula és un diàleg entre les dues dones amb la petja del pas del temps.

Alhora, hi ha punts de vist diversos, més epidèrmics alguns, altres més fondos, d’habitants de Tossa, del periodista de LA VANGUARDIA, Jaime Arias, del pianista i amic Paco Miranda, de Jack Cardiff, director de fotografia, de Carlos Abella, de Lucia Bosé, de Jaime Chávarri…

En conjunt, els fragments confegeixen un ordit complex que dóna compte de la vida, de les pulsions –la beguda, les nits boges, les nits que no s’acaben, de l’actriu nada a Brodgen, Carolina del Nord, en 1922.

El film, és ple d’emocions, cançons, perfils, anècdotes, imatges, de la gran actriu nord-americana a la que tants i tants recordem i estimem amb fruïció.

. La noche que no acaba. Dir. Isaki Lacuesta.80 minuts. Espanya. 2011.

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!