Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

27 d'agost de 2006
4 comentaris

La noche de los girasoles

En Pedro i l’Esteban són dos espeòlegs  que arriben a una zona rural d’Àvila per tal d’explorar una cova. Els dos homes venen amb la Gabi -nòvia de l’Esteban-, la qual les hi espera al peu de la muntanya. En un paratge ben solitari. Ambdós seran protagonistes, al cap de poc d’arribar i al costat d’altres sis personatges, d’una espiral de violència boja i irrefrenable.

 

 

Meitat drama, meitat intriga, el film és la peripècia de vuit persones, amb un acurat retrat psicològic de totes elles. Persones simples, normals, enfrontades a situacions extremes. Personatges que es relleven, el treball és dividit en sis capítols, mostrant de forma molt intel.ligent i dinàmica la perspectiva de cadascú d’ells o d’elles.

 

A banda de tot això la pel.lícula enraona, també, de la solitud, la incomunicació nascuda de l’abandó, la infelicitat nada dels desigs no satisfets, la lenta agonia del món rural. Tot plegat per vuit memorables actuacions actorals.

 

 

Primer llargmetratge d’en Sánchez-Cabezudo –autor de curts i guionista- és una film consistent, de gruix, d’un director que promet i molt.

 

 

No us la perdéssiu pas!

 

– La noche de los girasoles. Dir. Jorge Sánchez-Cabezudo. Interprets: Carmelo Gómez, Judith Diakhate, Celso Bugallo, Manuel Morón. 123 minuts. Espanya. 2006.

 

  1. Sembla, pel que vaig sentint i llegint, que La noche de los girasoles és una molt bona pel·lícula. Aniré a veure-la, segur!

    El que em va acabar de decidir va ser la crítica de Xavier Roca a l’AVUI d’ahir, que portava per títol "Crim a l’Espanya profunda". L’autor afirma que tot i ser en aparença un drama rural, l’ opera prima de Sánchez Cabezudo és una combinació de sèrie negra i western crepuscular, seguint la tradició de dos dels directors de cinema més valorats per qui escriu aquest comentari: David Lynch i Sam Peckinpah. A més, segons Xavier Roca, també hi trobem com a referent Rashomon – a partir dels punts de vista complementaris dels diferents protagonistes-, del mestre Kurosawa.

    Si a més, com tu dius, els actors estan magnífics, segur que la pel·lícula no decep de cap de les maneres.

    La crònica de Xavier Roca a l’AVUI acaba de la millor manera possible, amb una reflexió tan contundent sobre la naturalesa de l’ésser humà que es fa impossible -almenys per a mi- no anar a veure la pel·lícula. És la següent: << La noche de los girasoles resulta implacable en la seva indagació -alhora lúcida i pessimista- dels mecanismes que poden impulsar una persona aparentment normal i corrent a arribar a actuar en contra dels seus principis, en el moment que es veu atrapada en una situació límit.>>

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!