És una de les poques llegendes vives del gran cinema francès. Fundà La Gazette du cinema, on conegué en Jean-Luc Godard, en Jacques Rivette, en François Truffaut, en Claude Chabrol. Fou professor de lletres i autor d’una novel·la -Elisabeth, 1946-
Exigent, coherent, anterior i posterior, per bé que molt vinculat, a la nouvelle vague, en Rohmer és garantia de qualitat. Tenen singular anomenada els cicles: contes morals; comèdies i proverbis; contes de les quatre estacions … Amb més de 25 films, tots ells de bon nivell.
Ahir vaig anar als cinemes Méliès, de Barcelona, els quals hi han engegat un cicle amb 6 projeccions pertanyents als “contes i proverbis”.
La femme de l’aviateur és una història mínima, molt de l’estil d’en Rohmer. Una dona sola, amb un entorn dens en amors i amistats. Un jove que es relaciona amb una muller més madura. Diàlegs, converses, passions, dubtes. Gran densitat psicològica i emocional. Dissecció humana completa. Rodada, sobretot, en interiors.
Cinema de nivell en oposició a la banalitat hol.lywodenca. Cinema que viu i respira. Cinema veritat. Que fa rumiar.
Rohmer, Eric Rohmer. Més de vuitanta anys d’edat i filmant. Un dels grans grans.
– La mujer del aviador (La femme de l’aviateur) Dir. Eric Rohmer. 1981. 104 minuts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!