Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

11 de novembre de 2013
1 comentari

La mirada del amor / The Face of Love

Acabo de veure una història d’amor filmada de les que et fan trontollar, i que t’esqueixen i et remouen. Un film d’una intensa intensitat. Bella. Dura com el diamant… “ets diferent, m’agradaria banyar-me en els teus ulls” (…)

El marit de Nikki mort ofegat. El temps passa i passa i ella és incapaç de deixar de banda, d’emmagatzemar aquell cabal de records i vivències tan i tan grans.

 

Però un dia, tornant al museu d’art contemporani de la seva ciutat, coneix a un home calcat, idèntic físicament, al seu estimadíssim Garrett.

 

I l’obsessió de Nikki creix i s’alimenta de forma i manera que frega la patologia (¿l’amor dut a les seves darreres conseqüències?. Ell, enamorat i perplex, aliè al fet, s’estima i molt la Nikki –separat, també, del seu gran amor-..

 

Bellíssima història d’amor. Que tracta sobre l’Amor més Gran. El més Gran Amor. I la seva pèrdua absoluta. Total. I l’abandó que se’n deriva i que et deixa a l’intempèrie, exposat a tot de renous i remors. A la deriva.

 

Fet i fet, som química, pura química, i un cervell que mira de gestionar i fer endreça en aquest volcà curull d’emocions i fluxos veritablement trasbalsador.

 

Ed Harris, immens –com sempre, un dur que sap ser i fer d’home tendre molt tendre. Annette Bening, immensa també, dona molt dona, de mirades que et travessen i que t’agiten. I un grandiós duel actoral (diuen que Annette acceptà el paper perquè la seva rèplica era l’Ed Harris).

 

No puc deixar de pensar –les emocions se m’han remogut-, que el film em recorda una altra gran i meravellosa història d’amor -“Un home de paraula”-, llibre signat per l’Imma Monsó (sí, ho sé, sóc un romàntic, i no vull fer res per evitar-ho). Un díptic amorós gairebé inabastable

 

. The Face of Love / La mirada del amor. Dir. Arie Posin. Intèrprets: Annette Bening, Ed Harris, Robin Williams…  EUA. 2013. 92 minuts.


http://twitter.com/perermerono


CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

 

  1. és una còpia infinita, inalterable i , paradoxalment, viscuda sempre de forma única. Res pot canviar de les eternes 3 paraules: Jo t’estimo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!