Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

11 de novembre de 2013
1 comentari

La mirada del amor / The Face of Love

Acabo de veure una història d’amor filmada de les que et fan trontollar, i que t’esqueixen i et remouen. Un film d’una intensa intensitat. Bella. Dura com el diamant… “ets diferent, m’agradaria banyar-me en els teus ulls” (…)

El marit de Nikki mort ofegat. El temps passa i passa i ella és incapaç de deixar de banda, d’emmagatzemar aquell cabal de records i vivències tan i tan grans.

 

Però un dia, tornant al museu d’art contemporani de la seva ciutat, coneix a un home calcat, idèntic físicament, al seu estimadíssim Garrett.

 

I l’obsessió de Nikki creix i s’alimenta de forma i manera que frega la patologia (¿l’amor dut a les seves darreres conseqüències?. Ell, enamorat i perplex, aliè al fet, s’estima i molt la Nikki –separat, també, del seu gran amor-..

 

Bellíssima història d’amor. Que tracta sobre l’Amor més Gran. El més Gran Amor. I la seva pèrdua absoluta. Total. I l’abandó que se’n deriva i que et deixa a l’intempèrie, exposat a tot de renous i remors. A la deriva.

 

Fet i fet, som química, pura química, i un cervell que mira de gestionar i fer endreça en aquest volcà curull d’emocions i fluxos veritablement trasbalsador.

 

Ed Harris, immens –com sempre, un dur que sap ser i fer d’home tendre molt tendre. Annette Bening, immensa també, dona molt dona, de mirades que et travessen i que t’agiten. I un grandiós duel actoral (diuen que Annette acceptà el paper perquè la seva rèplica era l’Ed Harris).

 

No puc deixar de pensar –les emocions se m’han remogut-, que el film em recorda una altra gran i meravellosa història d’amor -“Un home de paraula”-, llibre signat per l’Imma Monsó (sí, ho sé, sóc un romàntic, i no vull fer res per evitar-ho). Un díptic amorós gairebé inabastable

 

. The Face of Love / La mirada del amor. Dir. Arie Posin. Intèrprets: Annette Bening, Ed Harris, Robin Williams…  EUA. 2013. 92 minuts.


http://twitter.com/perermerono


CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

 

  1. és una còpia infinita, inalterable i , paradoxalment, viscuda sempre de forma única. Res pot canviar de les eternes 3 paraules: Jo t’estimo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!