Nova lectura a l’entorn d’un dels conflictes més llargs, lamentables i odiosos que puguem trobar. Entre 1956 i 2003 Jean Daniel, ex periodista de L’Exprés, fundador de Le Nouvel Observateur, i figura capital de la deuxième gauche (liderada per Michel Rocard, Jacques Delors i Edmon Maire), nascut a Algèria fill d’una família d’origen hebreu, confegeix articles, cròniques, reportatges, entrevistes, emet opinions… sobre la relació malsana entre palestins i jueus. Sempre, amb to crític amb els uns i amb els altres (…)
La lectura esdevé un apassionant viatge sobre la situació de l’Orient; la relació entre aquests dos pobles en guerra que han de tenir, tots dos, sengles estats independents i democràtics.
Em sorprèn la lloança per la valentia de Sadat, el premier egipci assassinat, també la que fa de Rabin –el polític israelià que va donar la millor i més gran oportunitat a una pau definitiva i per això morí assassinat a mans d’un extremista jueu.
El text fa interessantíssims apunts sobre política internacional, i també àrab. I em convida a reflexionar –ja que parlem d’Estats en construcció, sobre el cas català i les formes d’accedir, de constituir, d’organitzar i gestionar un estat com cal.
Un llibre interessantíssim, el del gran Jean Daniel!
. La Guerre et la Paix. Israël-Palestine (Chroniques 1956-2003). Jean Daniel. 508 pàgines. Edita: Odile Jacob. París. 2003.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!