Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Aquest agost he fruit d’una agenda literària força atapeïda: al llarg de la primera quinzena, i a la tarda-vespre i durant 5 hores diàries –i al matí pencant en el lloc on em guanyo les garrofes- he estat fent el llibre sobre Euskadi, ETA, i política basca. Una tasca excepcional que ens ha permès –al meu interlocutor i a mi- d’ultrapassar les cent pàgines i instal·lar-nos, cronològicament, en la dècada dels anys 80 i primers 90 (…)
El cas és que, accelerat com estava, m’ha costat fer l’alto a la meitat de mes, tot esperant la represa a finals de setembre. I llavors, oh sorpresa, m’ha succeït una cosa que havia llegit, en boca d’escriptores i escriptors, però de la qual que no en feia cabal: La gent del ram explica que hi ha moments en què una història pica a la teva porta i et demana que la desenvolupis ara i aquí, arrossegan-t’he i no deixan-t’he de petja.
La història feia, pel cap baix, uns 10 anys que la tenia dins del magí. De tant en tant, hi pensava. Mirava d’acotar el tema, de perfilar-lo, de concretar-lo en un espai geogràfic i temporal. I vet aquí que, ara, precisament ara, trucava a la meva porta amb ganes d’aprofitar i de xuclar l’energia que he hagut de desplegar amb l’altre llibre.
El cas és que m’hi vaig posar –vejam, deixeu-me que ho miri-, dissabte 29 d’agost a les 16.49h, i el darrer toc l’hi vaig donar dijous 24 de setembre,a les 22.31. En total: 258 revisions, 1591 minuts invertits, 331.391 caràcters, i 204 planes perpetrades.
I estic, ja no us poden ben creure, realment sorprès per aquest convidat inesperat. Sense cap planificació prèvia –només la feta sobre la marxa-, espontàniament, havent decidit que això ho deixaria per més endavant –el cert és que sempre ho anava ajornant-, no pas per la propera cita sinó per més tard … i ja veieu. A més, és un llibre formalment molt diferent als que porto escrit la qual cosa m’ha obligat a resoldre alguns dubtes i reptes.
La qüestió és que, necessàriament, l’he hagut de plantar per tal de deixar espai lliure per al llibre sobre la societat basca, partint de l’excusa d’una biografia, que hi era abans que aquest altre convidat mal educat i sorollós. Això no obstant, he convingut, només de tant en tant, afegir-ne petites modificacions i continguts, al bany maria, tan sols, per reprendre’l, amb força, un cop n’acabi el llibre basc.
De manera que, aquest estiu, n’he tingut feina a cabassos: cita diària amb el meu bloc; continuïtat i gran impuls a un llibre engegat el març, i irrupció d’una nova proposta literària totalment inesperada i que m’ha arrossegat amb una força incontenible.
Són coses que passen…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!