Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

28 de juliol de 2006
11 comentaris

Jubal (Delmer Davis)

Un home roda i roda per camins i dreceres, sol com un mussol, sense nord, tip de campar-la pertot. El cas és que en Jubal, vet aquí el nom, arriba a un ranxo, el titular del qual li ofereix acollida, feina, i responsabilitats. El grup de treballadors del ramader, singularment un d’ells, són qui-sap-lo, d’especials. La cobejada dona del propietari promet somnis entre llençols i abraçades.

En Jubal és el prototipus d’home solitari, viril, ferreny, tranquil, d’una peça, amb conflictes interiors, però, que tan i tan bé ha brodat en Glenn Ford –Cimarron, Gilda, Jubal-.

En la pel·lícula hi ha de tot: ambició, companyonia, amistat, amor patern, venjança, amor, traïció, tolerància. Un singular retrat d’un món d’homes solitaris al bell mig d’una natura salvatge, ardida, i bellíssima.

I aquest és un bon film que el cicle de western de tarda de TVC va obsequiar-nos. Diuen, alguns, que una pel.li normaleta, per a mi, però, una de les notables.

PD. I avui no us perdeu pas, cap allà les 6, a Televisió de Catalunya, “Dos cavalquen junts”, amb en James Stewart i en Richard Widmark, un western crepuscular sota la batuta de l’enorme John Ford. 

– Jubal. Dir. Delmer Daves. Amb en Glenn Ford, l’Ernest Borgnine, en Roy Steiger, en Charles Bronson. 1956. EE.UU.

  1. En mig d’unes programacions avorrides, gaudir de bones pel.licules de l’oest és refrescant. T’has oblidat de L’home de Laramie de l’Anthony Mann. Fantàstica! I avui a les 6 de la tarda, ja tenim sessió de cinema a casa.

  2. M’agradaria recomanar a tothom a qui agraden les pel·lis de l’Oest una col·lecció que acaba de sortir al mercat amb els millors "westerns" d’un director nord-americà  injustament oblidat: Sam Peckinpah.
     
    Sam Peckinpah és el màxim exponent del que es coneix com el "western crepuscular". Durant els anys seixanta i setanta del segle XX, Peckinpah fou un autor precursor en la desmitificació del que fou realment l’Oest americà, posant en escena uns personatges turmentats que s’enfronten amb angoixa i violència a un món que desapareix davant dels seus ulls.

    Home d’una gran personalitat i d’un caràcter molt fort, s’enfrontà sovint als estudis, que li modificaren el muntatge final de moltes de les seves pel·lícules. El cas més paradigmàtic és, segurament, Major Dundee (1964).

    Les quatre pel·lícules que formen part d’aquesta col·lecció són les següents:

    Duel a l’Alta Serra (1962)
    Grup Salvatge (1969)
    La balada de Cable Hogue (1970)
    Pat Garret and Billy the Kid (1973)

    No us perdeu aquestes quatre obres mestres del cinema. Estic segur que Sam Peckinpah no us decebrà.

Respon a emili Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!