Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Ha mort després d’una malaltia que l’ha tingut prostrat des de 1997 una de les personalitats capitals de la política basca: Juan Maria Bandrés Molet (Donostia,1932) –de pare navarrès i mare nascuda a Getaria i de pare català (…)
Bandrés ho va ser gairebé tot a la política basca (advocat de presos d’ETA des de 1964, fundador d’Euskadiko Ezkerra, negociador per aconseguir que ETA p-m –la més forta i sanguinària ETA d’aquell moment, deixés les armes, a més de diputat, eurodiputat …
Educat en un col.legi religiós, i de conviccions cristianes fermes -anant de bracet de la seva dona Pepita, a la catedral del Buen Pastor, a l’eixample donostiarra, va ser, per damunt de tot, un home de diàleg, de pacte, un moderat que enamorava els electors i, sobretot, les electores, del PNB-EAJ.
Ell, amb Mario Onaindia Natxiondo –membre d’ETA jutjat al Procés de Burgos, el bo d’”Erreka”, els Artola, va ajudar a què el braç polític dels poli-milis –EIA (Euskal Iraultzarako Alderdia/partit per a la revolució basca) acceptés i treballés dins del marc democràtic tot eixamplant el seu espai amb la creació de la coalició Euskadiko Ezkerra (Esquerra d’Euskadi) i que, fet cabdal, i després de mil patiments, ETA político-militar cessés en l’orgia de ferits i morts.
Amb EE, naixia l’altra esquerra abertzale: la seriosa, la democràtica, la que va treballar perquè no badessin boca els fusells, la pacifista, l’esquerra abertzale decent i que no estava a les ordres de cap deliri armat i terrorista, l’esquerra abertzale que no feia d’escolanet d’ETA. I és per això que, el PNB-EAJ per un costat –temeros d’una esquerra seriosa, pacífica, amb Bandrés de líder electoral, i els estalinistes d’Herri Batasuna –els succesors dels quals els hi ha costat gairebé 30 anys d’adonar-se que ETA ha fet una nosa i un mal immens a la societat basca, Euskadiko Ezkerra ha patit un setge polític brutal, una criminalització inhumana i sense perdó.
Talment com el Sinn Fein –que es va apropiar del discurs pacifista del Partit Socialdemòcrata i Laborista-SDLP del gran John Hume, Batasuna i Bildu han fet seu el discurs i el llegat polític, mal que els pesi i no ho vulguin reconèixer, d’Euskadiko Ezkerra. El llegat, Arnaldo Otegui (antic membre d’ETA p-m, com Txomín Iturbe Abasolo) n’és sabedor, de Mario Onaindia i Juan Mari Bandrés.
És per tot això que espero que enmig de la petició de perdó, del reconeixement de l’enorme mal causat, de les mesures de gràcia, de la reinserció… alguna de les poques ànimes caritatives que pugui quedar a la política basca d’avui, vulgui reconèixer la trajectòria insubornable d’un home sol, tossut, cristià, moderat i valent, que va consumir la seva vida defensant coses òbvies i normals, serenes i civilitzades. Juan Maria Bandrés Molet, l’home tranquil.
Pere Meroño
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!