Pere Meroño

Plou a bots i barrals al cap i casal, talment com si el món volgués desaparèixer negat. És dijous 22 d’octubre. A les 7h tinc, a la Fundació Josep Irla, la presentació del llibre de la Imma Albó sobre en Fèlix Cucurull i del meu darrer títol. No hi vull sorpreses: avanço l’arribada i, tot xino-xano, em planto mitja hora abans, i tinc temps de preparar-ne un petit guió i de llegir un pocs fulls d’un interessant llibre sobre “Barcelona Negra”, impulsat i prologat pel membre de la Policia Nacional, Rafael Jiménez, natural del Raval, Barcelona sûr mer (…)

A la fundació només hi són en Joan Vall, mà dreta d’en Joan Puigcercós, l’Àngel Ramos, i un treballador. Prenc seient, escric i llegeixo. La seu de la fundació, en aquest entresòl, és gran, espaiosa, clara, i amb força llum, a banda de moderna i d’allò més acollidora.

En sortir al carrer, per anar a l’auditori, entro pel carreró que du a la nova seu nacional de la formació puigcerconiana, i abans d’arribar-hi, giro a l’esquerra i m’endinso en els baixos de l’edifici on hi és la fundació; al soterrani hi ha un auditori que també s’empra per les rodes informatives, ara n’acaba de produir-se una.

Poca gent, però més de l’esperada, atès el dia de pluja botsibarraliana. El públic és de mitjana edat, sobre la quarantena, alguns més joves, altres més grans. Hi seuen en ordre dispers, deixant seients buits a banda i banda, tot ocupant gairebé el conjunt de fileres.

Hi ha llum, força excessiva, pel meu gust, especialment reforçada a tocar de la taula. Servidor sóc molt sensible a la lluminositat -en tinc els ulls blaus-, i haig de fer grans esforços per mantenir-los oberts; a més, hi fa molta calor.

Obre el foc, en Joan Vall. El dirigent republicà explica el motiu, la fita, de la Biblioteca de l’Esquerra Nacional. Parla de com es produirà l’acte, i en fa una breu presentació dels dos oradors: la Imma Albó, i jo mateix. Pel que fa a la Imma, la tria es basà en què en fou estreta col·laboradora de Cucurull, i en tenia, per tant, ampli i ferm coneixement. L’estil periodístic i l’amenitat, en foren les raons de què Pallach, apunta en Vall, em tingué a mi com a biògraf, a banda, esclar, d’haver-ne fet una biografia més àmplia, editada en 1997 per Can Edicions 62.

Imma Albó, gran en un doble sentit, per còrpora i per edat, professora i bibliotecària i exPSAN, vigatana, dona dolça i de tracte afable, en fa una viva i viscuda vindicació de Fèlix Cucurull. Les seves paraules conviden a capbussar-s’hi. Malgrat que hi du un text manuscrit integrat per cinc folis, a penes hi fa una ullada.

A continuació hi parlo jo, més endavant en publicaré el guió de la intervenció, bo i centrant-me, en termes telegràfics, en el context sociopolític, i la contribució pallaquiana, forta i gran, en la conquesta de l’hegemonia socialista a Catalunya.

La cloenda de l’acte de presentació és a càrrec del senador Carles Bonet, professor i membre de la direcció d’ERC.

De seguit, Imma Albó, Àngel Ramos, Joan Vall, Joan Tapia -exdirector de La Vanguardia i director de RTVE a Catalunya, i també vell col·laborador pallaquista-, i servidor, ens dirigim a un hotel proper per celebrar un sopar. Tal vegada en parli més endavant; fou d’un gran interès, amb molt de suc polític, i amenitat.

Arribo a casa passades les 12 de la nit. A quarts de tres, sempre hi tinc coses a fer, cap a llitet. Nit completa i rodona, que fa goig de veure i de viure.

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!