Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Jo vaig conèixer Luis Alonso, Capità de la Guàrdia Civil
Parlàvem sobre ETA i, de cop i volta, en repassar un apunt prou documentat sobre Euskadi Ta Askatasuna, en S. va i em diu: “Saps qui pot haver escrit aquest Wikipedia… en Luis Alonso”. La sola menció d’aquest nom em travessa com un llamp, i la memòria, presta, em du a una trobada, vint anys enrere, amb un jove militar antifranquista i demòcrata: en Luis Alonso Vallés (…)
Des de llavors que no en sabia res d’ell; cap menció; cap notícia. En tornar a casa, acudeixo a Internet i m’assabento de la seva mort, fa un parell d’anys, a Barcelona, quan en tenia 61.
El vaig conèixer, com he dit, fa dos decennis, a Badalona, em penso, quan jo feia de periodista de Ràdio Ciutat de Badalona, emissora de la que en vaig ser un dels fundadors. No recordo com vaig coincidir amb ell. Potser em va posar sobre la seva pista el capità de Fragata Gabriel Cardona (primer cap de la Guàrdia Urbana, en democràcia, de l’Ajuntament de Badalona i meu professor d’història).
Alt, prim, amb cara de nen, enraonar amb un capità de la Guàrdia Civil de sòlides, i antigues, conviccions democràtiques impactava, aleshores, quan feia quatre deies del cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Un home simpàtic, trempat, però amb un cert aire de tristor, crec recordar.
Vallés em comentà els problemes que tenia a la Benemèrita a causa de la seva anterior pertinença a la Unió Militar Democràtica-UMD, agrupament de militars que, inspirant-se en l’experiència portuguesa, varen aglutinar-se per, dins l’exèrcit, empènyer la institució i el país cap a la democràcia. No se’n sortiren, i, a més, els varen tractar de forma humiliant i inadmissible.
Per bé que eren pocs, el Capità no era sol, en aquest delit: Alberto Piris, avui General, Luis Otero, Coronel, José Fortes, Coronel, Fernando Reinlein, Tinent Coronel, Julián Delgado, Comandant… foren membres, també, de la perseguida, i anorreada UMD. Cap d’ells, cap ni un, no va poder tornar a l’Exèrcit, ni a l’Armada… per culpa de les amenaces, represàlies, i persecució que varen patir aquells que ho varen intentar. Cap d’ells, doncs, hi va quedat dins les forces armades, varen haver, per tant, de cercar altres camins per guanyar-se el pa. Periodistes, professors… Alguns varen entrar en polític, els més, militant al Partit Socialista, entre els catalans el diputat i antic Comandant d’Enginyers Juli Busquets, i altres, també, al Partit Comunista.
La democràcia té un deute, gran i gros, amb tots ells. Una democràcia feble, de tarannà autoritari, que es va agenollar davant dels aparells d’Estat controlats per feixistes i que no va saber reconèixer, quan calia, ni els militars republicans, ni els militars democràtes de la UMD.
Luis Vallés en fou un d’ells. Un home seriós, culte, de conversa àgil i intel·ligible, amb una gran capacitat dialèctica. Un punt murri, també. Un seductor. Tinc entès, miraré d’esbrinar-ho per més endavant, que va prendre part en delicades missions com a servidor de l’Estat al Ministeri de l’Interior.
Vint-i-vuit militars, Luis Vallés entre ells, signen un manifest, el 22 de febrer de 2003, contra la guerra de l’Irak.
També va crear l’Associació Foro Milícia y Democracia.
Hi ha un llibre –La transició democràtica als Països Catalans. Història i memòria– on en Luis Vallés signa l’apartat: “Del 20 al 23 de novembre segons un guàrdia civil de la UMD. Pàgina 207”.
Encara ressonen, recordant-lo, les paraules del seu germà, José María Alonso Valles, de Barcelona, a El Periódico de Catalunya, en una carta al director publicada sota el títol de “Adéu a un militar demòcrata. Un Capità d’abril:
“Ha mort a Barcelona Luis Alonso Vallés, capità de la Guàrdia Civil, fundador de la Unió Militar Democràtica-UMD, l’únic oficial de la Benemèrita que va participar en la lluita contra la dictadura franquista i un dels pocs represaliats d’aquell règim que no han estat rehabilitats. Luis ja no es podrà acollir a la memòria història. Queda en la consciència dels polítics el no haver sabut o volgut agrair-li la gesta que va fent sent guàrdia civil, la seva lluita contra la opressió. El meu germà va saber comprendre que els que van portar la democràcia a Espanya havien de retirar-se i deixar pas a la voluntat popular…”
Yo también conocí, en las negociaciones con ETA, a Luís Alonso
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
per recordar aquest home lluitador, i servidor d’uns ideals per la llibertat. No el coneixia i penso que va morir massa jove. Encara hi ha molta feina a fer. És encomiable i obigat de recordar a persones que durant anys han estat com ‘invisibles’ per a tots els ciutadans.