Va ser a Barcelona, al barri de les Corts. Al carrer Marquès de Sentmenat. Era, exactament, l’any 1986. Ens vam trobar en un estudi de gravació i doblatge prou conegut. De la meva alçada, cabell arrissat, un elegant mocador al coll. Només calia aclucar-hi els ulls per saber que era ell: en Paul Newman (…)
Bé, també va ser Michael Caine, i Marlon Brando, i Burt Reynolds, i Jack Nicholson, i Robert de Niro, i … En fi, en Rogelio Hernández (Barcelona 1930-2011), en va doblar més de 1.000, de films. I ha mort aquests dies al cap i casal als 81 anys.
Jo, en aquella època, treballava en un departament de relacions ciutadanes, i havia de dissenyar una campanya de comunicació. Em calia una veu que parlés d’un premi dedicat al primer ministre suec assassinat, el socialdemòcrata, Olov Palme. Hi vaig estar rumiant. A la directora de l’estudi li vaig demanar pels noms dels dobladors de determinats actors. Me’n va oferir una roda de dobladors per fer-ne la tria.
. I el d’en Paul Newman? Li’n vaig demanar.
. Cap problema. Fou la contesta.
Em va informar dels seus honoraris i em va semblar raonable.
Vaig dubtar entre la veu de Clint Eastwood –ferma, varonil-, d’en Tino Romero, o la ben original, i rascada, de Rogelio Hernández.
Dit i fet. D’alçada normal, però presumit i agradable, la sessió es va desenvolupar correctament.
En acabar, li vaig demanar a en Rogelio algun record. Me’n va citar una de tantes pel·lícules en què compartí doblatge amb la seva dona, Rosa Grinón. Ell interpretava a Robert de Niro i ella a Meryl Streep. El títol del film: “Enamorarse“. Una bonica anècdota no hi trobeu?
Descansi en pau el gran actor.
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!