Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
M’agrada en Jean-Luc Godard. Això, per començar. El seu cinema m’interpel·la, en desafia, m’obliga a treballar, a capir, em sorprèn, m’empipa. Em sedueix, em dóna idees per escriure (…)
És per això que miro de no perdre’m cap film dels poquíssims que de forma absolutament restringida i per pocs dies, s’estrenen a casa nostra –Godard és un dels cineastes que hi figuren a les llistes negres dels productors i, sobretot, de les cases de distribució.
Qui ho diria, el grandíssim John Ford, cada cop que viatjava a París, feia cap a la Filmoteque i demana, sisplau: “escoleu, que vull veure films d’aquell refotut comunista… no me’n recordo, ah sí, Godard”. Ford s’hi passava hores visionant pel·lícules d’aquest inclassificable cineasta. I ja se sap, paraula de Ford, paraula de déu.
L’altre dia, ara que torno a sovintejar la Filmoteca de Catalunya després del canvi de seu, tot passant per la llibreria, em vaig comprar aquest compendi de pensaments, opinions, filies, fòbies, de la vida, de Jean-Luc.
No cal dir que el resultat, el fruit que n’he tret, ha estat ben saborós.
. Jean-Luc Godard. Pensar entre imágenes. Conversaciones, entrevistas, presentaciones y otros fragmentos. Edició de: Núria Aidelman i Gonzalos de Lucas. Traducció del francès: Natalia Ruiz Martínez i Javier Bassas Vila. Intermedio. 505 pàgines. Barcelona. 2010.
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!