Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
“La porta sembla d’un altre món. L’arquebisbe Gabriel, sotana negra ribetejada porpra, truca amb el puny: -Salima, Salima! No obre ningú. L’arquebisbe insisteix davant la indiferent mirada dels veïns xiïtes. La porta i el seu món resisteixen les mirades que s’han anat esdevenint: la Bàssora otomana, la de les belles fustes, es podreix amb dignitat. Les portes es prenen el seu temps. Però s’acaben obrint, lentament, com una penúltima respiració: al darrere apareix una dona baixeta, amb lleganyes als ulls i dificultat per caminar. Dolça i torturada. És la Salima, una dels trenta-nou últims jueus condemnats per Nabucodonosor a exiliar-se a la terra dels dos rius l’any 597 abans de Crist. Fa cinquanta anys, a l’Iraq hi havia centenars de milers de jueus. Avui en queden trenta-vuit a Bagdad i només una a Bàssora” (…)
No és pas habitual, no, que el món editorial ens ofereixi en català treballs periodístics de professionals del ram d’ara mateix. És una circumstància –tot i que el llibre en sigui una traducció d’un text manufacturat en espanyol, de la quals ens hi hem de sentir ben cofois.
Garcia-Planas, jove però experimental reporter internacional del primer diari de Catalunya, ens ofereix un extens i ben viscut ventall de la seva mirada sobre realitats, principalment, depauperades, en guerra, conflicte, o fonda disl.locació passada o present.
La seva incisiva i ben modelada ploma no s’està de deixar-nos tastar treballs ben brillants bore el Pakistan, Àustria, Itàlia, Polònia, Bòsnia, Kosovo, Montenegre, els Balcans, Irak, Palestina, Israel, Líban, Afganistan, Anglaterra, França…
Bé, es tracta, com veieu, d’un extens repàs des d’un prisma crític, eminentment humanitari, de crònica en viu i en directe, d’un grapat de cròniques i d’any de fer l’escarràs d’aquí cap allà.
Una anotació rellevant mereix el seu estil: llegidor, amb el domini de diversos registres; des del meu punt de vista, modèlic.
El llibre és un aplec de brillants, saboroses, incisives, mengívoles cròniques manufacturades pel reporter de política internacional de LA VANGUARDIA. I ha estat guanyador del Premi Godó d’Investigació i Reporterisme 2010
. Jazz al despatx de Hitler. Una altra manera de veure les guerres. Plàcid Garcia-Planas. Versió catalana de Gemmà Sardà Llavina. 227 planes. Edicions 62. Barcelona. 2010.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!