Pere Meroño

Francès enterrat a l’Escala, que un dia aterra a Barcelona. Cineasta. Fotògraf. Escriptor. Construeix un conserva un fabulós arxiu fotogràfic sobre la comunitat gitana barcelonina. El seu casori amb la gitana, Rosario Amaya, li permet capbussar-se, enamorar-se dels antics Senyors de les Carreteres (…)

Ordenat temàticament, amb el testimoni preferent dels seus dos fills, el documental és una proposta fílmica de primer ordre sobre la història d’un aventurer nat de casa bona. Un home de poques paraules. Observador. Amant del nomadisme. Que tard descobrirà per què sent una atracció tan i tan forta del poble gitano.

És també una història d’amor, la de Jacques i Rosario, amb el paisatge de Montjuïc, de la Mina, de Gràcia, com a rerefons.

Leonard, home de dots artístiques ben remarcables, anirà emplenant rodets i rodets, amb milers d’instantànies, sense cap intenció de perseguir cap mena de fama, de reconeixement, content i segur i immers en la comunitat gitana barcelonina. Tot això fins al seu traspàs en 1995, uns anys abans havia mort la seva dona, una gitana que feia de model per fotògrafs reconeguts.

Una pel·lícula tendra, informativa, diferent, que rescata els esclats, els esquitxos d’una vida intensament viscuda i pràcticament colgada en l’oblit més absolut per part dels seus contemporanis.

Un film a l’entorn d’un personatge que professà una gran curiositat, empatia i estima pel poble gitano, pels grans i antics Senyors de les Carreteres. La pel.lícula desvela un dels factors, no gens menyspreables, que el féu tan i tan pròxim en aquest poble.

. Jacques Leonard, el payo Chac. Dir. Yago Leonard. Guió: Nuria Villazán. 61minuts.

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!