“La senyora Joana té una pèrdua important de facultats, segons que es desprèn del test que li acabo de fer. No sap ni quin dia som ni quina hora és. Va molt i molt justa, i no pot viure sola a casa (…)
L’entrevista hi ha durat una hora. En acabar, la senyora Joana, pobreta, apareix tota eufòrica pensant qui sap què dels resultats. Creient, debades, que se n’ha sortit prou bé. No senyora, no hi ha anat bé, la cosa.
La psicòloga parla amb el fill de la Joana: “aquesta senyora, vostè ha de saber-ho, no pot viure sola… La família n’ha de prendre, i ràpid, una decisió”.
caram, ara les decisions s’aprenen?
que estem en dictadura?