Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Sabia que aquesta pel.lícula m’agradaria molt i molt. Collage. Arreplec de fluxos. Film fet i pastat de capes. De fragments. Incursió personal i col·lectiva. Amb moments, imatges, fotogrames, d’una bellesa inaudita. Un gran, gran film sobre Bob Dylan, i aquella seva generació (…)
La pel·lícula incursiona en la vida i miracles del cantautor d’origen jueu. Les etapes més remarcables: l’inici on beu d’en Woody Guthrie; el folk; el recital quan va i es presenta amb la guitarra electrificada i s’organitza un enrenou de ca l’ample; les drogues; el rock; la religió; la separació de la dona …
Diversos actors encarnen la figura de Dylan. La seva presència s’alterna, es barreja, amb la dels altres, bo i mostrant un personatge polièdric, bellugadís, que mai no atura ni es conforma en instal·lar-se en un lloc determinat. Polèmic, cabut, arrogant, milhomes.
Recreada però fent ús de fragments documentals de l’època, amb cançons cantades per Dylan o versionades, molt rebé, per en Christian Bale, o, em sembla, Cate Blanchett.
El film té quelcom d’experimentació, d’innovació, i atrau, i de quina manera! tant visualment com a text fílmic. Val a dir que el director ha fet una feina de primera.
Enlluernador. Valent. Plural. Incisiu. Modern. I’m Not There és, curt i ras, gran cinema.
. I’m Not There. Dir. Todd Haynes. 124 minuts, EUA-Alemanya. 2007.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!