Pere Meroño

. Mare, recorda que et cal un aparell per a l’oïda (…).

. I, ara!. Si hi sento bé, i no me’n cal cap, d’aparell.

. Coi, no em diguis això.

. Que sí, home, que no veus que em van treure allò de l’orella i ja hi sento molt millor. I a més, al meu nebot, l’aparellet li ca costar mig milió de pessetes…

. No, mare, no. El metge no va trobar-te res. Que no ho recordes?. Et va dir que per raons de l’edat havies perdut finor, que és una tendència natural, d’anar perdent, a partir de certa edat. I que et calia un aparell per sentir-hi millor.

. No és veritat, el metge de l’orella em va treure cera.

. No, dona, no. No te n’adones que no hi sents?

. Què… com dius?

. Doncs, això. Que necessites un aparell. Au, fem fàcils les coses.

Alzheimer

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!