Es fatigós i lamentable tornar, dia rera dia, a escriure sobre la guerra entre israelians i palestins. Atès que parlem justament d’això, d’una guerra i no pas d’una altra cosa. Dic lamentable perquè és un conflicte que, a hores d’ara, hauria de ser resolt.
La política bel·licista d’Israel, el doble joc de Hamàs –des del govern i, al seu torn, des de l’aparell clandestí-, l’entrada en escena d’Hesbol.là, emboliquen que fa fort una situació que put i clama al cel.
Solucions? Cal una ferma i insuportable pressió internacional per a obligar a les parts a seure i pactar una pau justa i duradora. Està bé, només faltaria, que es critiqui aquest i aquell altre. Això no obstant, no es des de posicions unilaterals i esbiaixades –de blanc o negre, de bons i dolents- com es crearan les condicions per una sortida, ara i aquí, a un conflicte sense raó, sense vergonya, i amb possibilitats certes de superació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encara que la solució al conflicte, sovint sols la visualitzen les parts des de la confrontació.
L’actitut belicista dels governs israelians no ha ajudat gaire.
Salvan les distàncies i no sent assumptes exactament comparables amb ETA, imaginem que amb el segrest a Miguel Angel Blanco.
El govern de Madrid emprenyat bombardeja Euskadi i les seves principals infraestructures basiques.
L’ONU deuria procesar als dirigents del govern Isaraelià per delictes contra la humanitat al igual que ho van fer contra el botxins dels jueus a Nuremberg.
Certament la seva reflexió és la addient. Si busquem culpabilitat, tothom en té, val més centrar-se en trobar la solució duradora i final, si pot ser, al drama d’orient proper.