Pere Meroño

"En Dreyer fou el principal, potser l?únic successor, del pintor Hammershoi" (…)

Vet aquí la principal "tesi" de la mostra.

La visitem. Al cap de poc de començar, un llarg corredor ensenya, en 12 pantalles, diferents fragments de pel·lícules del gran realitzador danès.

El decorat és fred, glaçat, jugant amb la llum (de poca o gairebé nul·la, a molta).

Els quadres: claredat i precisió de línies, austeritat, concisió, predominança de tons grisencs. Sempre mostrant interiors o edificis. Els interiors són la casa del pintor.

Salons principals d?edificis ben principals. El sol treu el cap, un sí és no es, tímid.

Figures humanes. Fonamentalment dones.

Dones emmirallades. Dones violoncel·listes. Dones de l?artista ?sa mare, sa germana-. Dones velles. Dones assegudes. Dones cosint. Dones joves. Dones escrivint. Dones escombrant. Dones llegint. Dones dretes. Escenes, doncs, d?una domesticitat acusada.

Retrats de persones entotsolades, de gest sorrut.

Estances burgeses. De decoració escassa i austera. Senzilla.

Excepcional tractament de la llum. Els responsables de la instal·lació s?han permès la llibertat d?il·luminar les teles seguint les pautes de llum d?en Carl Theodor Dreyer.