Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

24 de setembre de 2006
0 comentaris

Guimaraes

Divendres 17 d?agost (Sexta feira)

Darrers minuts a Porto. (…)


Mentre baixo, a primera hora, a esmorzar, topo a l?ascensor amb uns motoristes que recorren la península ibèrica en el seu vehicle dos rodes. Van abillats, of course, de cuiro. Gent trempada i aventurera, veig, madurs però amb el cor jove. I salvatge.

En acabat, fem les maletes i, com deia el meu "profe" de geografia: carretera i manta.

Abans d?una hora, transitant per l?interior de Portugal, ens plantem a l?antiga capital del país. Un país que va néixer d?una escissió del regne de Galicia, la qual s?unifica amb el sud recentment recuperat de les mans àrabs.

Petit eixample, vila amb gran pes de la història, la tradició. Palaus a dojo, l?antiga estança del rei de Portugal, esglésies. També lloc turístic, a vessar de botigues.

Localitzem un bar popular (homés gent de la terra, la majoria adults i matrimonis): patates, amanida, arròs ?sempre present a taula, aquí-, racions bones i generoses. Tranquil.litat. Menjar poc i pair bé, com si diguéssim.

Al vestíbul del restaurant, hi ha un negre negre, silent i solitari. Sense braços. Assegut en una banqueta. Llest per menjar la diària i solidària ració. Encara, deo gratis, hi ha bona gent. A les 2, no en queda ningú, aquí (els portuguesos mengen com a Europa). Comprovo, bon simptoma, que els lavabos estan nets com una patena.

Admirem, tot estirant les cames, els palaus, les cases senyorívoles, les esglésies, la muralla. El temps no acompanya, està poc catòlic i amenaça pluja. Efectivament, hi cau un xàfec de ca l?ample. Plou a bots i barrals, breu però ben intens. Aprofitem l?avinentesa, tot aixoplugant-nos, per girar visita a la catedral: joia d?estil portuguès: rajoles, i un estil vagament rococó i pujat. Un capellà amable ens permet l?accés a la zona museística o gaudim de la contemplació de la roba i estris eclesiàstics, i admirem un claustre preciós.

Veiem una cafeteria tipus ateneu o casa del poble, gran, amb grossos finestrals: curulla de vida dins i fora. El món en petit. Univers només d?homes ?solters, vidus, desvagats, culdebars, clochards, algun "doutor" o llicenciat (figura important, alto les seques, aquí)-.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!