Pere Meroño

Estava veient un film d’en José Luis Garci –un dels directors que m’estimo més, i antic responsable de l’agrupació de cinema del PCE, i pel seu tema musical vaig descobrir la història d’aquesta cantant catalana (…)

Gloria Lasso, neix com Rosa Maria Coscolín Figueras (Vilafranca del Penedès, 1922 – Cuernavaca, Mèxic, 2005), va ser cantant de música lleugera que als anys 50 es féu famosa a França, i que va ser recordada especialment per un tema bell, nostàlgic, de gran rerefons romàntic, la cançó Luna de miel.

Va començar a cantar en sales de festes als 15 anys, encara que també treballà d’infermera. Del seu primer marit, el músic Guillermo Lasso, n’adoptà el cognom com a nom artístic. Posteriorment es casà almenys cinc vegades més.

De Barcelona passà a Madrid, on treballà com a locutora de Radio Madrid. En aquella ciutat obtingué els seus primers èxits amb Bésame en la noche i Malvarrosa, de Fernando García Morcillo. D’ella és Cuando la luna sale, incorporada a la banda sonora de la pel·lícula La próxima vez que vivamos (1946, d’Enric Gómez Bascuas) i altres temes com Camino del cielo, Inútil es fingir i Solo tuya.

Als anys 50 va gravar en català la Sardana de la rosa, amb música de Jaume Torrents i lletra del poeta Miquel Saperas.

El 1954 es va establir França, on esdevingué cantant exòtica del music-hall. Dotada d’una gran veu, conreà “cançó espanyola”, i també cantà moltes adaptacions dels grans èxits del moment. Amb gran repercussió com ara: Hola, que tal (1954), Amour, castagnettes et tango (1955); Etranger au paradis, de 1956, una versió francesa de Stranger in paradise, cançó original de Tony Bennett i que venguè més d’un milió de còpies a França; Toi, mon démon (1956), Buenas noches mi amor (1957), Bon voyage (1958), Sois pas faché (1959), Muchas gracias i Si tu reviens un jour (1960).

El 1963 s’instal·là a Mèxic, per dedicar-se al mercat hispanoamericà. El 1985 encara feu un retorn artístic a França, cantant a la sala Olympia de París, i a Nova York. L’any 2006, l’Ajuntament de Vilafranca dedicà un carrer a la cantant.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!