Pere Meroño

(…)

Conegut també com a Al-Hakim, Habache va néixer en 1926, a Lydda, l’actual Lod, a l’estat d’Israel, fill d’una família de comerciants cristians greco-ortodoxos. I va morir a finals del mes passat.

Ardit nacionalista palestí, orador de gran carisma, fa fer part del Moviment dels Nacionalistes Àrabs-MNA, es refugia a Damasc el 1957 i deu anys més tard, en acabar la guerra dels Sis Dies, i després d’una evolució ideològica cap el marxisme-leninisme, funda el Front Popular d’Alliberament de Palestina-FPAP, de qui en fou líder al llarg de diverses dècades. Un Front que s’estructura com a força política i militar, secular, i nacionalista palestina.

El gran Habache i la seva organització comunista varen desplegar un extraordinari activisme mitjançant la lluita de masses i l’acció politico-militar (atemptats, segrestaments…) esdevenint el més seriós opositor a les tesi moderades i pactistes d’en Iasser Arafat.

Integrat també dins l’Organització d’Alliberament de Palestina, Habache s’hi oposà sempre, sempre, a un qualsevol pacte o entesa amb Israel. Amb unes posicions extremament coherents i d’una gran duresa. Més encara, condemnà la creació d’un mini-estat palestinià a Cisjordània i Gaza.

Els darrers anys, i creient que els acords d’Oslo són una realitat incontrovertible, respon positivament a l’oferta de diàleg de l’autoritat palestina a l’entorn de l’estatut final dels territoris palestins.

Arafat, Habache… Palestina es queda sense els grans líders d’antuvi, dels anys difícils i negres. Orfe de personalitats de talla i amb cintura política capaç de menar-los fora de l’actual atzucac, la divisió entre Al Fatah i Hamas, i la guerra eterna, que no atura, contra Israel. Una etapa que demanarà, no té dubte, intel.ligència i pragmatisme a parts iguals.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!