Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Són gairebé idèntics, un calc, (?)
els territoris d?Aragó, Rioja i el sud de Nafarroa. És cert, hi passes en tren i es fa ben difícil distingir-ne un o altre. Territoris erms, de baixa densitat demogràfica, amb una agricultura més aviat bladera.
Arribo a Tudela, capital de la Ribera, un país dins del país. Per a mi hi ha tres Nafarroes: el sud riberenc, lruña, i l?oest i nord euskaldun.
Sorprèn, políticament i psicològica, el gran creixement experimentat a Nafarroa, i singularment a la Ribera, pel sindicat ELA (més del 20%), en una regió on era purament marginal, i això malgrat la col.lusió o conxorxa entre CCOO, UGT i UPN, en la seva governació socioeconòmica de Nafarroa en clau neoliberal i espanyolista.
Paisatge d?agricultura rica, diversa, productiva, moderna.
Altre fenomen, la gran notícia d?aquests moments, és la irrupció de Nafarroa Bai. Una coalició de tot el nacionalisme basc-navarrès, tret de Batasuna. EAJ-PNB, Eusko Alkartasuna ?aquí molt forta, majoritària quan la trencadissa, cal tenir present, a més, que en Carlos Garaikoetxea és navarrès-, Aralar ?forta escissió local de Batasuna liderada pel conegut dirigent abertzale Patxi Zabaleta-. I Batzarre, un partit que aglutina les restes de la vella i potent esquerra radical i alternativa navarresa ?LKI, EMK, independents- i gent jove lligada al sindicalisme de classe, els moviments socials?.
NaBai, poca broma, segona formació en vots a Nafarroa, des de les darrers eleccions?
I davant la puixança de la UPN ?gran agrupament de la dreta navarresa, inclosa la sucursal del PP-, un PSOE feble, pessebrista, ni carn ni peix, poruc, provincial, mera superestructura.
El vagó ve ple de Barcelona, n?ha sortit gairebé al complet.. Hi ha jovent italià, mig uniformats amb faldilla o pantalons curts i suèter blau i fulard groc, constituint petita expedició. Sé que baixaran a Iruña ?tal vegada voldran emprendre el camí de Santiago des de Roncesvalles? No ho sé.
La Ribera. Tots són camps i sembrats; ni un pam sense conrear i produir. Com més avancem vers el nord més ondulant i sinuós esdevé el territori. A mà dreta em guaiten i escorten fermes serralades costerudes i boscoses. Al cap de poc irromp la vinya, els pobles tenen nous barris i un creixement ?constatable en les grues- ben palès. Ens hi acostem a la capital de l?antic regne.
Tafalla, l?altre ciutat important de la contrada. A 421m. d?alçada sobre el nivell del mar pres a Alacant. la vila del senyor Carlos Solchaga, antic ministre d?Indústria d?en Felipe González quan la reconversió industrial a les acaballes dels anys 80, i antic portaveu del PSE-PSOE al parlament basc.
Ara, ja és tota una altra, la geografia i el país. Abundor de colls i pujols. Més vegetació arbrada. Un gran polígon fabril aquí al davant. Centenars i centenars de nous habitatges unifamiliars. L?aeroport navarrès. Landaben. la gran fàbrica de la VOLKSWAGEN. Una classe obrera madura i, encara, combativa. El polígon per excel·lència.
Treuen el nas els primers barris capitalins. D?una Iruña que creix i creix i que ella tota sola conforma un altre país: urbana, barrija-barreja de llengües i cultures i afinitats polítiques. Tot verd. Pur. Libidinós. Talment Euskadi (bé, Nafarroa Euskadi da, que en diuen i en diem).
Som a EuskadiEuskadi (per cert, oi que sabeu que aquest nom, i el d?ikurriña, són invencions del Partit Nacionalista Basc EAJ-PNV?).
Veus Gasteiz (Vitòria) i caus de cul (quina patxoca, quina expansió…). Nova capital i seu del govern basc d?un país net, endreçat, verd, ric. Hi ha una bona consciència nacional i el concert. I la certesa que allà si que sí saben el que volen. Un país i un govern que opera en clau nacional, amb el PNB, Eusko Alkartasuna i Ezker Batua. I no pas com el nostre penós cas.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En aquest recorregut per terres basques em passa una cosa semblant. La meitat de la meva vida està estretament vinculada a Euskal Herria. La meva visió és una altra, força diferent i contrastable. Especialment el darrer paràgraf em sembla més proper a la finestra d’un vagó de tren que no pas a la realitat. "El nostre penós cas" té força coincidències amb aquell "país net, endreçat, verd, ric".