Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

4 d'octubre de 2007
0 comentaris

Galiza ?03: Castilla ? 4 ?

Burgos (…)

 

capital del règim del 18 de juliol ?per la data d?alçament, el 1936, de les tropes espanyoles al nord d?Àfrica i Canàries- i, efectivament, primera capital de l?Espanya franquista en plena guerra.

Ciutat antiga. Orgullosa. Senyorívola. Al costat, quan hi surts en direcció a León, et topes amb la ciutat moderna, amb tot de blocs amb el disseny a la moda i funcional. I una estesa de cases unifamiliars.

Al voltant, sota un cel de justícia i un vent sense obstacles tens la planúria, l?alta planúria castellana habitada per camps i sembrats fins més enllà del que pot abastar-hi la nostra vista.

Ho he dit i escrit mil cops: admiro Castilla. Estimo en Machado i l?Azorín. M?interessa el procés de construcció nacional d?Espanya, aquesta epopeia de "hidalgos", conqueridors i guerrers.

Admiro i reconec la visió d?estat dels polítics espanyols. L?experiència de segles. La solidesa i criteri net i clar. Com sabem destriar entre allò accessori i allò d?important. Ben ràpidament, quan es tracta de l?estat i de la unitat, com saben avenir-s?hi. Hi ha, doncs, una classe nacional espanyola. Som a les beceroles, no cal dir, de l?existència d?una de catalana.

Mentre el tren travessa Espanya m?acosto a Palencia. Una ciutat que, a l?igual que Burgos, també hi fa molt de goig. Noves construccions, nou eixample urbà. El benestar hi és palès. Als d?aquí no els cal plànyer cap dèficit fiscal. Ho tenen, és ben clar, tot en regla. El seu, de país, té els comptes més que equilibrats. Al capdavall, la nació, Espanya, els hi pertany, en són fundadors i ciutadans de primera.

A l?entorn de l?estació tot sembla nou de trinca i realment hi fa patxoca. Cases. Blocs. Carrers. Parcs. Ciutat castellana neta i endreçada.

Tot sortint, tres quarts del mateix: eixamples, benestar, prosperitat. Aquí no han de patir pas pels trens. Ni pels aeroports. No en tenen d?estatut, en tenen estat!, més clar l?aigua.

Fet i fet, Espanya funciona.

La plana, ara, és realment plana. Camps de blat ja segats extensíssims omplen un horitzó assolellat. Inacabable. Paisatge net, sobri, bell.

Lentament, amb parsimònia, el comboi discorre per León, una de les províncies espanyoles més grans. Pura prolongació de Castilla. Això no obstant, i un cop deixes enrera el país dels maragatos, Astorga i comarca, finalitza la plana i et saluda un muntanyam alt, gros, eixorc. Tot de terreny tapissat de verdor. Valls fondes i goludes. Espais a l?obaga. Tot de mines. Llogarrets penjats dels vessants o arrecerat a les valls.

El sistema muntanyenc que dificulta l?accés a Galiza s?hi fa present. Orografia turmentada i immisericorde que posà bastons a les rodes a la plena i ràpida romanització de la futura nació gallega.

En el seu rodar patidor, al tren li cal ascendir, esquivar, i , també, foradar muntanyes, mentre esbufega i tus per l?esforç al que es veu sotmès per la geologia.

A les cases, als blocs, sovintegen les teulades de dos vessants, normalment de pissarra. La pluja, la neu, el vent, el fred, fan d?aquest un país de difícil climatologia, d?oratge inclement i espaordidor, amb contrades d?hàbitat escadusser i disseminat. Ara bé, la salvatgia i el tremp paisatgístic es d?allò més atractiu. Els cims de 1.000 i 2.000 metres, ens esguarden i assetgen, veritables "rañaceos" ?gratacels- de mineralitat sorruda.

Som a pic d?entrar en un nou paisatge: hàbitat típicament gallec. Estem parlant del Bierzo. Una comarca antigament pertanyent al regne de Galiza però de fa segles, sota el bastó castellà. Cal fer notar que a Zamora, León i Astúries hi ha una faixa de 10 a 30 quilòmetres d?amplada i dos-cents de llarg, que el sistema provincial espanyol segregà de Galiza i on s?hi parla gallec i el paisatge i la gent i els costums són gallecs. Unes comarques que malden per sobreviure, per aconseguir que la seva llengua es parli i s?hi ensenyi a escola.

El sol es va colgant, mica en mica, són 2/4 de sis. Els núvols hi campen pertot. Galiza, la Galiza administrativa comença aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!