Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Enlluernador melodrama, a l’estil i en homenatge al gran Douglas Sirk. Ple de color. Decorats ostentosos i grandiloqüents. Perfil i retrat psicològic acurat. Retrat d’un temps i d’un país.
Estats Units de Nord-america. Anys 50. Trontolla el matrimoni entre una dona bonica i intel·ligent i el seu marit, alt executiu. L’home beu i descobreix la seva homosexualitat. Ella, troba un cor germà en la persona del jardiner, un negre alt i ben plantat, sensible i culte. Vidu i amb una filla. Dues situacions, la d’ell i la d’ella, no cal dir-ho, que somouen i causen un sotrac en les relacions veïnals i les amistats de la parella. Més encara, en una societat conservadora, d’altes classes altes, racialment racista i hipocritona.
Film curull de sensibilitat, ben interpretat, ben filmat. Estona agradabilíssima.
– Lejos del cielo (Far from Heaven). Dir. Todd Haynes. 103 minuts. Amb la Julianne Moore, en Dennis Quaid, en Dennis Haysbert… EUA. 2002.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot i que tracta temes -la homosexualitat i les relacions entre una dona blanca i un home negre- que a l’època en què està ambientada la pel·lícula no es podien tractar obertament al cinema, trobo que Far from Heaven és una pel·lícula ensucrada i previsible, molt allunyada dels gustos -tant morals com estètics- de l’espectador d’avui.
La millor manera de fer un homenatge a directors com Douglas Sirk -a qui va dedicada la pel·lícula- no és intentar fer una còpia exacta de pel·lícules com All that Heaven Allows o Imitation of Life. Un bon director de cinema absorbeix tot el bagatge i la herència que li aporten els clàssics i en fa una proposta personal, innovadora i arrelada als temps actuals. Com diu el refrany: sempre és millor l’original que la còpia.
ysoauwdeq qyfknr hmivn ilzhm yrtvjixbn iftjvmpky icrgsbd