Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
ETA se supera a ella mateixa, amb aquesta espiral inacabable de mort i terra socarrimada. En una acció fora del temps i del lloc. No és això, però, el que volia comentar, menys encara en un moment de dolor, i, fonamentalment de fonda hipocresia política (…)
M’explico: tot gat i fura n’és sabedor que no és possible acabar amb una organització armada per vies exclusivament policials. Aquest camí únicament és viable el cas d’una estructura petita, isolada, amb poc arrelament social, i en una atmosfera bé hostil bé indiferent.
No és el cas, benvolgudes amigues i amics, el cas basc. I això ho sap el senyor Rubalcaba, el senyor Zapatero, el senyor Rajoy, el senyor Basagoiti, el lehendakari López…, i un servidor de vostès.
Per cada membre d’ETA que és detingut, cent més truquen a la porta per ingressar-hi. Dotzenes d’activistes, un coixí de simpatizants de diverses dotzenes de milers de persones, un argumentari polític, una situació d’opressió nacional clara, una “marca” amb 50 anys d’edat… resulten, ara i aquí, imbatibles.
Aleshores, es demanarà algú, com és que sabent que no és possible liquidar ETA, la classe política espanyola, s’hi encaparra en el santorne-m’hi. Per diverses raons: per afeblir el nacionalisme i l’independentisme bascos, per criminalitzar aquest espai polític i impedir-los la construcció d’una majoria social i política favorable, per crear un entorn jurídic i policial hostil als canvis polítics profunds…
I, sobretot, perquè saben que la pau és possible però a un preu que ells no estan disposats a pagar: perdó, amnistia, rescabalament a les víctimes, donar la paraula al poble basc… tot el contrari del que l’Estat i ETA persegueixen.
És per això que practiquen la hipocresia, la falsedat, la mentida. I és per això, també, que els polítics, no s’estan guanyant el sou que cobren: saben quin és el camí, però no estan disposats a jugar-se-la per reeixir-hi. Per això enganyen i dilaten les veritables solucions.
Per això, aquest conflicte, com l’israelopalestí, cansa i afarta d’una manera insuportable.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
desentrellar les claus del conflicte, posar cadascú al seu lloc, desemmascarar-los, pels polítics professionals és una ofensa que no perdonen.
Parlar clar del tema “tabú” del papus electoral, que tant de rendiment dóna al nacional-socialisme espanyol, és un terreny pantanós que les clavegueres de l’estat a més de no perdonar, actuen.
per això sempre cal condemnar, i mai deixar entreveure que pots entendre les causes, perquè et tapen la boca et fiquen la bossa al cap i amb sort vas al tribunal de la inquisició.
salut