Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

10 de desembre de 2004
0 comentaris

estatut?, no gràcies

Les rebaixes i els descomptes no presagien pas un horitzó massa falaguer, a hores d’ara, a casa nostra (…)

Seleccions esportives, català al País Valencià i a Europa, presència a les institucions europees…

I per postres, estatut (n’hi ha que es deleixen, pobrets, amb 25 anys més de paranys, de sostres i topalls de tota mena)

La pregunta és: ¿tanta progressió d’ERC, tanta majoria nacionalista per això?

Personalment en tinc prou, d’aquest color.

Clar i català, quan el referèndum votaré NO.

(El que vull no és pas un estatut sinó un Estat; el que m’interessen són propostes i camins de superació de lligams odiosos – com la via Ibarretxe, i per començar: la resta és fer la gara-gara i perdre el temps)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!