Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

10 de desembre de 2004
0 comentaris

estatut?, no gràcies

Les rebaixes i els descomptes no presagien pas un horitzó massa falaguer, a hores d’ara, a casa nostra (…)

Seleccions esportives, català al País Valencià i a Europa, presència a les institucions europees…

I per postres, estatut (n’hi ha que es deleixen, pobrets, amb 25 anys més de paranys, de sostres i topalls de tota mena)

La pregunta és: ¿tanta progressió d’ERC, tanta majoria nacionalista per això?

Personalment en tinc prou, d’aquest color.

Clar i català, quan el referèndum votaré NO.

(El que vull no és pas un estatut sinó un Estat; el que m’interessen són propostes i camins de superació de lligams odiosos – com la via Ibarretxe, i per començar: la resta és fer la gara-gara i perdre el temps)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!