Pere Meroño

Abans de posar-me amb un nou llibre, m’asseguro que el tema (persona, organització, situació) m’arrossegaran, pel cap baix, 2 anys. Que dic arrossegar!  Vull dir trasbalsar, sacsejar, trontollar, terratrémer. El cas, i no és el primer cop que em passa, és que en aquests moments estic patint fortes convulsions, atacs simultanis, d’un tema -collonut, esclar-, que demana pas a crits, i també de forma manifassera (…)

Un tema que fa, com a mínim, 2 llibres que porto al cap. I que per poc que hi pensi, constato que ve d’antic. D’una antiga fascinació barreja de misteri, curiositat, proximitat. Curt: d’una impostura.

És un llibre, sóc de mena monotemàtica, de “X”. I tots els meus ho han estat tret de dos –la biografia de la Montse Roig, i el crim del caixer automàtic que, per cert, ha assolit aquests dies els 4.000 exemplars distribuïts exclusivament per la xarxa.

Tornant a l’atac del virus llibresc, la cosa fa dies que em ronda. Em ronda tant que ja he construït el sumari; que ja he fixat una primera bibliografia; que ja té un títol provisional; que ja té un llistat de noms; i que ja he començat a documentar-me sobre l’època, l’entorn, l’ambient, el context.

Aquesta sensació, ja no inusual, d’arravatament, la vaig comentar ahir-tarda, al voltant d’un te, amb un director de cinema amb el qual hi estic col.laborant en una pel.li, i celebro haver coincidit amb ell en el fet de tenir, algunes vegades, sensacions semblants. El seu somriure, en sentir-me, va ser, en aquest sentit, ben còmplice i gratificant.

Espero començar l’escriptura abans de vacances d’estiu. I seguint el ritual, l’anunciaré a una persona –professor universitari prou conegut a nivell nacional i internacional- que es constituirà en el meu primer i més sòlid aliat i còmplice en el seu bastiment.

Sé, també, que després d’una primera capbussada d’un dos o tres mesos, en faré una parada, necessària, de dos o tres, i que el reprendré amb força fins al final i amb descansos motivats per la redacció febril, el cansament, i el desgast mental –sóc de mena obsessiva; quan faig un llibre hi penso al llarg de totes les hores del dia, em llevo i m’allito pensant-hi, i això m’obliga a aturar per suportar la pressió i el frenesí.

En Meroño trasbalsat, i content com un gínjol, per un tema-llibre collonut. El qual no anunciaré i publicitaré fins el 2012!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!