Primeries dels anys 90: un moment de tedi professional oceànic esdevé per a mi un gran motor per mirar de sortir de l’atzucac tot explorant camins vitals nous. En aquells moments, tot d’una, va i em demano: Coi, per què no escrius un llibre? Dit i fet. Però, sobre què? Sobre política, naturalment –la meva gran passió-; però, sobre qui? Sobre un polític a qui vaig “odiar” íntimament i pública: el figuerenc Josep Pallach (…)
Quan portava uns quants folis escrits, vaig veure anunciats uns tallers d’escriptura creativa –parlem de 1994- al centre cívic Casa Elizalde –aleshores dirigit, em penso, per la ninotaire Núria Pompeia. Els tallers eren comandats per Zulema Moret, i m’hi vaig apuntar de seguit.
Com a conseqüència de tot això, a més a més del desenvolupament dels tallers i com a cloenda de tot plegat, se’ns va proposar l’edició d’un llibre col·lectiu amb proses diverses, limitades en l’extensió, que cada un de nosaltres triaria (personalment, tant en les narracions com en els treballs dels tallers, i durant tot el curs, vaig “provar-me” o exercitar-me, com li vulgueu dir, en les dues llengües que controlo una mica). El llibre, tocant el tema crematístic, seria finançat en part, a banda de la Casa Gran, per les nostres modests butxaques, amb uns pocs calerons -5000 pessetes de la època, per quaranta-quatre talleristes.
Servidor vaig triar-ne tres: La voluntat; El despacho en Can Sabater i Recordando a Don Álvaro Cunqueiro, els quals ocupen un espai comprès entre les planes 59 i 61.
El cas és que em ve molt de gust de recordar aquells primers esbossos, aquells assaigs literaris primerencs.
Aquí, i per avui, en deixo notícia. Properament, i de forma separada, em plaurà de reproduir-ne els tres breus texts de prosa narrativa.
. Esbossos. Autors Diversos. Coordinació: Zulema Moret. Edició i correcció: Judit Pérez i Orive. Disseny: Laia Pol & Thais Morales. 98 planes. Imprès a SATOT s.l. Ajuntament de Barcelona-Districte de l’Eixample; Lúdic 3; La Casa Elizalde. 1995.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
(A banda de tot això, també voldria parlar-vos de tres llibres ja acabats i que no han vist la llum. Potser us en parli, així mateix d’altres provatures. literàries, per descomptant, que es remunten als anys 1971-1975)
PD. L’apunt està il.lustrat per una fotografia d’Álvaro Cunqueiro -el Josep Pla gallec- a qui vaig voler de retre homenatge amb aquella probatòria i qui recordi amb gratitud i amb emoció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!