Pere Meroño

“No hi ha gent que cobri l’atur de manera fraudulenta. Es molt greu que s’hagi estat pagant el PIRMI a gent que no li pertocava / Quan es diu que el 42% de les persones que cobren el PIRMI són immigrants es genera discòrdia. Això és racisme, clarament / Estem oberts a lligar els sous a la productivitat, però sense oblidar l’IPC” (…)

Josep Maria Àlvarez (Belmonte, Astúries, 1956) ens rep en un interval de les seves vacances. A punt de tornar a la seva terra natal, es mostra molt bel·ligerant amb el Govern i, especialment, amb la gestió que ha fet del PIRMI, la renda mínima d’inserció per a persones sense feina.

Heu estat molt crítics amb les retallades. Quina alternativa hi havia, si s’havien de complir les exigències de dèficit que marca Brussel·les?

Moltes. Per exemple, no treure l’impost de successions. A mi em sembla una mica pornogràfic que al mateix temps que es retalla i es treuen les ajudes del PIRMI…

Més que treure el PIRMI, s’ha canviat la metodologia de pagament. El Govern assegura que així es podrà detectar més bé el frau.

Bé, ara sembla que la Generalitat tornarà a la metodologia anterior. Però hi ha gent que no té prou diners al compte corrent per pagar el lloguer i aquest canvi de metodologia els ha suposat un problema. Tot el que ha dit la Generalitat són excuses de mal pagador. El Govern té dret a retirar el PIRMI a qualsevol persona que no vagi a un curs de formació i que no estigui disposada a seguir un itinerari per trobar feina. La Generalitat, durant els vuit mesos que fa que és a la nova administració, ha permès que hi hagi gent que cobri una prestació que no li pertocava… Si això és el que ens estan dient, és gravíssim. Però aquest problema no es resol a l’agost, penalitzant col·lectius determinats. S’ha de fer individualment, cas per cas. El problema és que fins ara ningú havia controlat qui cobrava el PIRMI.

Si ara el Govern digués que retira el PIRMI a tots els que no reben cursos de formació, quedaria algú cobrant aquesta ajuda?

Això no funciona així. El Govern ha de fer cridar cada persona i n’ha de fer un seguiment, i no deixar-ho anys i anys sense revisar. Aquesta és una renda perquè la gent torni al món del treball i calen itineraris personalitzats. I si algú no assisteix a les formacions se li treu la renda. Però no es pot qüestionar el PIRMI de manera indiscriminada.

No creu que el que s’ha qüestionat és que hi ha gent que el cobra de manera fraudulenta?

Si és així, no s’hauria d’explicar? Quan es diu que el 42% de les persones que cobren el PIRMI són immigrants, què s’està dient? S’està fent el mateix que fa Plataforma per Catalunya: generar discòrdia. Això és racisme, clarament. Si hi ha algú que se n’ha anat de Catalunya i segueix cobrant el PIRMI, el que hauríem de fer és demanar-li explicacions.

Creu que també hi ha gent que cobra l’atur de manera fraudulenta?

No, el subsidi, no. S’ha de dir que no tots els aturats cobren el subsidi d’atur… Hi ha un 20% d’aturats, però les persones que cobren atur no són ni el 7%. Hi ha una immensa majoria de gent que no cobra res. El que sí que existeix és un frau molt important entre alguns empresaris. Aquest estiu s’està registrant un rècord en el sector turístic, però no hi ha rècord en creació de llocs de treball. Si poguéssim vigilar què passa en restaurants, hotels i botigues trobaríem bastanta gent que treballa de manera fraudulenta.

No hi ha gent que cobra l’atur i que no busca feina?

Quan tens cinc milions d’aturats, no pots oferir feina a tothom. I col·lectivament no en traiem res de dir que hi ha gent que no accepta feines.

Però aquestes persones treuen diners a gent que, com en el cas del PIRMI, realment els necessita, oi?

Això és conseqüència fonamentalment del sistema que tenim. Per cada inspector que nosaltres tenim, a Europa n’hi ha tres. Si no tens un estat que funcioni, les coses van com van. La part feble és el treballador, no pas l’empresari. El que ha de fer l’administració és millorar les inspeccions.

Europa vol que en el futur es lliguin els salaris a la productivitat, però vostès s’hi han oposat. Per què?

Sempre dic que aquest és un debat una mica estúpid. La negociació col·lectiva sempre ha tingut dos pilars bàsics pel que fa a salaris: inflació i productivitat de les empreses. Som un país de pimes, i lligar els salaris a la productivitat d’una petita empresa és una cosa dificilíssima. Aquests últims anys de crisi són els anys en què la productivitat ha tingut un comportament més favorable a Espanya. I penses: què passa? En aquests anys en crisi és quan hauríem d’haver fet les pujades salarials més altes? És contradictori.

Però us hi oposeu?

Hem d’anar a la negociació col·lectiva amb la ment oberta. I si tenim mecanismes per verificar la productivitat i perquè les empreses millorin la productivitat, doncs som-hi. Fonamentalment, la productivitat arribarà quan produïm productes de manera més tecnològica. Potser nosaltres tampoc hauríem d’haver entrat en el “No a la productivitat”, pot ser que s’hagi insistit molt en aquesta posició. Però nosaltres som un país molt inflacionista, molt més que la resta de països de la UE, i no podem perdre de perspectiva la inflació.

Actualitzada el 21/08/2011 00:00. Diari ARA

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!