Llibres amb independència. Darrerament, dos títols consistents i crítics ens acosten l’anomenat independentisme històric. Del primer, ja n’he parlat (“L’herència del PSAN”, d’en Roger Buch), un títol que ens acosta l’organització degana i capital en el desenvolupament del moviment català d’alliberament nacional (…)
ERC el guardià independentista. Estem a punt d’assistir, en les properes setmanes i mesos a una nova, en referència al boirós Pacte Fiscal, a una “catalanada”. Què és una catalanada? Una posta en escena vàcua, lleugera, i que no serveix políticament per res. Del que es tracta, i aquí ERC en té la clau, és d’evitar un acord de mínims que, també, acabarà en fracàs. Més encara, ERC ha d’aconseguir que la majoria formada per CiU, ERC i ICV-EUiA, acordi una proposta per dur-la a Madrid. De nou, i per molts anys!, Esquerra Republicana torna a ser clau –i jo que me n’alegro (per cert, no sé si he dit que m’agrada prou la nova ERC de l’Oriol Junqueras).
Syriza. Moments cabdals a Grècia amb les eleccions legislatives de diumenge vinent. Syriza, no és pas una organització d’esquerra radical, és una formació d’esquerres raonable, raonadora, pragmàtica, que no fa volar coloms. No exagero si dic que té difícil vèncer i, més encara formar un govern de majoria. En qualsevol cas, aquí té el meu modest vot a distància. I un desig de que li vaig molt i molt bé.
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!