De mitjana alçada, cepat, rapat al zero. Tant si fa calor com si hi fa fred, en “Sabatotes”, abans d’anar a pencar, fa trams d’un quilòmetre de llargada, en successives anades i tornades, per tal de mantenir-se en forma, bo i “castigant-se” el cos o per prescripció facultativa.
L’home, camina veloç, com esporuguit, tot marcant el pas amb estil militar, i fent soroll. Passes llargues i fermes.
Per a mi, trobar-me a en “Sabatotes” és un estímul i una companyia en aquells matins solitaris, de carrers buits i d’ànima mig adormida i regirada, malenconiosa.
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!