Pere Meroño

Vaig anar veure (…) 

en dies joiosos i arrauxats d?immersió artística, la tria de 110 cartells fets durant 50 anys, del gran artista barceloní. Quin bé de déu… Cartells anunciadors d?exposicions; cartells que reflecteixen l?esfera pública (política, cultura), i d?homenatge a escriptors, poetes, músics, intel·lectuals.

Doble testimoni, està clar, de la seva evolució artística, i de la pròpia biografia personal i col·lectiva.

Jo m?estimo més, és així, els de l?esfera pública i dedicats : Assassins (a en Puig Antich); Visca Catalunya; Als Mestres de Catalunya; un film d?en Pere Portabella; 1r Festival de la Cançó Popular Catalana, 1968; Lluita, cultura, socialisme (jornades organitzades pel PSUC); Setmana Popular Miquel Martí i Pol;

Marxa de la Llibertat; cartell del PSUC; Assemblea de Catalunya; Congrés de Cultura Catalana; Llibres del Mall; 500 anys de llibres en català; Amnistia Uruguay; No centrals nuclears; 20è aniversari Nous Horitzons (revista de pensament del partit dels comunistes catalans); No a l?ingrés a l?OTAN; Plataforma per la Llengua; a Joan Miró; Barcelona ?92;

11 de setembre a Sant Boi; Por Chile; Apartheid criminals; Televisió de Catalunya; Mil·lenari de Catalunya.

Una trajectòria, la del cartellisme sociopolític que reflecteix, també, el lligam i l?èmfasi mostrat, pel PSUC, en aplegar qüestió nacional-cultura-i interessos populars.

Ben eloqüent, tot plegat, oi?

– Els cartells de Tàpies i l?esfera pública. Fundació Antoni Tàpies. 21 desembre 2006 ? 25 febrer 2007. Barcelona.

 PD També n?hi ha un vídeo de 6 minuts on l?artista parla d?una obra, els objectius i la pinta davant dels nostres ulls. És sensacional de veure?l feinejar!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!