Les coses són fàcils i senzilles: pare i dos fills visiten una família amiga. Tots plegats, passegen, giren visita al parc d’atraccions, i, encabat, hi van al domicili particular. Conversa. Televisió… prou que ho sabem. Fins que arriba l’ensopiment: el pare fa una becaina al sofà, el xicot es balanceja en el gronxador del badiu, i l’altre pare i la pubilla, Elisa, es queden mirant la pantalla. Compte, perquè en aquest interval de lleure i sobretaula hi passaran fets únics, esfereïdors, esgarrifosos, que tindran un abast perdurable (…)
La nena, després dels fets, no badarà boca gràcies a la promesa de l’altre pare que diu que li regalara una polsera d’argent.
Boca tancada, doncs. Hi passen coses; sa mare ho nota; el professor, a l’escola, també se n’adona. No res. Passa el temps –aquest gran escultor- fins que un dia, catorze anys, quatre mesos i alguns dies després, l’Elisa truca a la mare i li diu “Mare, ajuda’m, acabo de recordar una cosa horrible!
Bell, elegant, molt visual i a l’ensems literari film, “Elisa K” és una història quotidiana de silenci i opressió que dispara amb bala contra el patriarcat, contra el domini home de les societats d’avui dia.
Basat en un conte de la gran Lolita Bosch –una autora que cal seguir de prop! Ha estat rodada i dirigida molt bé per una parella de realitzadors que ha fet diana.
Narrada per una veu en of omnipresent, feta en blanc i negre, la pel.lícula és original i destil.la classicisme, bona feina.
‘Elisa K’; cal anar anar a veure-la.
. Elisa K. Dir. Judith Colell i Jordi Cadena. Guió: Jordi Cadena. Basat en el llibre de Lolita Bosch. Amb Aina Clotet, Clàudia Pons, Lydia Zimmermann, Hans Richter, Jordi Gràcia, Pep Sais. 90 minuts. Catalunya.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!