“Va romandre a l’hotel el temps just per desfer la maleta, dutxar-se i canviar-se: estava ansiós per baixar, sortir al carrer, perdre’s pels carrerons del barri vell, gaudir de la sensació del temps inacabable que s’estenia davant seu, sense presses, sense compromisos de cap mena, el temps només per a ell i per a la ciutat encara desconeguda” (…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!