Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Finalment, allò que es rumorejava s’ha confirmat: CiU i ERC no sumen majoria absoluta; i la majoria, precària i justeta, és assolida tot sumant-hi la CUP (…)
CDC ha fet palès que no pot distanciar-se del #pujolisme corrupte; amb la qual cosa, la seva pretesa refundació té plom a les ales.
ERC segueix amb el monotema d’una independència que actua com a talismà que ho resol tot, tot i tot.
ICV decep amb els seus cops de porta, les seves rabietes, i un itinerari sense cap ni peus.
L’únic que aporta coherència i una trajectòria coherent, és la CUP.
Lamentable, doncs, el camp nacional, el panorama de partits catalans que volien assolir la sobirania.
Ara, a pocs mesos de les #eleccionscatalanes del 27S, resulta que el NO venç amb diferència al bloc del SÍ. I sembla, per ara només ho sembla, que el SÍ comença a desinflar-se. I que les eleccions nacionals del setembre poden acabar amb un daltabaix.
La cosa està malament. I es difícil redreçar una situació prou complexa.
Solucions? La suspensió de les eleccions catalanes previstes, i replantejar-se a fons, un Procés sense prou suport per reeixir; o l’aparició d’una llista de CDC-ERC, en el camp del centre, i/o d’una altra d’esquerres que tindria el Procés Constituent, EUiA, i la CUP com a socis, ambdues podrien servir per afermar la força del camp sobiranista.
No ho sé. I, ho reconec, en sóc pessimista. S’ha perdut temps en polèmiques absurdes, infantils… I, francament, tenim mala peça al teler…
Tot plegat ha estat bonic, però em sembla que l’horitzó sobiranista ha estat un miratge.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dons saps què et dic ? que moltes gràcies per afegir-hi el teu gra de sorra de pessimisme genètic.
De fet estem en el que els anglesos anomenen una ‘win win situation’. Si guanyem i som capaços de esdevenir independents, fantàstic. I si no, tots
a casa que no passa res, perquè som així i no hi ha res a fer. I el primer que
fa servir aquesta cantarella és el propi Junqueras !!
Sincerament, fins ara, no ho hem pogut fer pitjor. Els espanyols n’han tingut prou amb una mica de guerra bruta i aixecar una cella per arronsar-nos. Ara
anem tots escandalitzats amb la terrible, mastodòntica, incomparable estafa dels Pujol. I estarem molt contents de que els policies deixin de pixar-se a la estelada.
El problema és que continuaran pixant-s’hi, i la veritable estafa amb la que ens escanyen continuarà in eternum. Això si, ara només serà culpa nostra.
Estic del tot d’acord amb el que dius. I, a sobre, vull afegir que aquesta mena d’articles, derrotistes i esbiaixats, semblen ben bé escrits per gent contrària a la independència del nostre país. I si no és així, val més no remoure’n les misèries (reals o inventades) i mirar de fer alguna cosa a favor. Tinguem dos dits de front!
No s’ha de caure amb el parany, ho podem aconseguir la ciutadania segueix treballant encara que no sortim als mitjans. Pensa que tenim una ofensiva per part d’Espanya potenciant Ciutadans i Podem per frenar-nos.
No ho aconseguiram, no podem perdre aquesta oportunitat i encara estem a temps per guanyar. Ara els partits independentistes ja sabem que no han estat a l’alçada i que estem emprenyats i no els hi passarem ni una. ho és posen d’acord ho la societat civil pendrà la iniciativa, ja estem farts de partidisme, volem política de volada per aconseguir la independència.
Ui, massa pessimista!
Ostia quin pesimisme…. aquesta nit no podré dormir. Vols dir que n’hi ha per tant. Una mica de paciencia i de fe collons!!!
Ostia quin pesimisme…. aquesta nit no podré dormir. Vols dir que n’hi ha per tant. Una mica de paciencia i de fe collons!!!
no se si t’ha costat molt o no, pero l’article es lamentable. Francament si et penses que tot es de color de rosa mai faras res. S’esta a mig camí només cal rematar la feina. Res més. Tot el que fas es fer-te trampes al solitari i esperar a que els altres et facin la feina. Molt penosa la teva postura. Amb aquesta mentalitat no es va enlloc. Si tu ets tan drastic, la meva opinio sobre el teu article tambe. Si tu et vols quedar a ESP, alla tu. Jo amb tu no hi vull ser.
a principis dels 70 vaig anar a la meva primera mani. independentista un 11 de setembre al Carrer Vallespir de Sants, erem quatre gats i alguna de la gent que hi havia al carrer encara ens va increpar. En els ambients de lluita antifranquista els partits més obreristes ens deien que parléssim en castellà que era “el idioma de los obreros”, feina varem tenir perquè “els segadors” fos l’himne de Catalunya, i un llarg etc.. . Que vull dir: mirant enrera i d’on venim no hi ha lloc pel pessimisme, es varen carregar l’Assemblea de Catalunya , si eres del PSUC sabràs de que parlo, no permetrem que es carreguin l’ANC, l’autèntica garantia del procés, tornarem a lluitar