Hi haurà un dia, que ja s’acosta, en què del cinturó de Barcelona, de l’entorn tarragoní, de la costa -des de l’Ebre fins a Blanes-, emergirà un exèrcit ciutadà divers però que té molt arrelada la idea d’Espanya, el sentiment espanyol, que ha callat, que ha i escoltat amb ràbia, a voltes rondinant, que mirarà –i potser aconseguirà- de parar-nos els peus (…)
El meu barri, abans del #9N, el mateix dia: cap so de cassoles –ni allà ni als barris dels entorns; silenci; indiferència; el dia de la votació: un dia normal; profunda i arrelada indiferència; la processó, però, hi va per dins.
A la feina, mirades, silencis eixordadors, cap mot dit a qui se sap que és sobiranista –aquí, quatre gats…
L’emergència d’un SiNo, d’un No, que treu el cap amb timidesa però tossut. 300.000 vots (en alguns barris, el SiNo i el No, superaven el SiSi… Ells no han passat; han visitat les urnes amb la pretensió de donar un missatge clar i net.
Quan això vagi de debò, s’alçarà un exèrcit silent que ens ha observat amb les dents serrades. Hi sortirà de tot arreu. Dominant per la força d’uns sentiments, d’una identitat, amb un clam…
Quan això vagi de debò, sigui en una consulta pactada, o bé en unes eleccions anticipades, s’esdevindrà una participació colossal que, probablement, ens superarà i farà clavar el genoll a terra.
Solucions: superar el sostre en què hi estem instal·lats; obrir-nos per incorporar el SiNo, els federalistes, els moderats; eixamplat la nostra base social, altrament els números no quadraran i la derrota serà inevitable…
Quan això vagi de debò, s’alçarà un exèrcit silent que ens ha observat amb les dents serrades. Hi sortirà de tot arreu…
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!