Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

28 de setembre de 2012
0 comentaris

El motorista forçut

Dissabte a primera hora del matí. Xerro amb una veïna al mig del carrer. En un moment determinat, s’acosta un paio cepat, de cap afaitat a zero, bru, amb cara de perdulari, i amb braços i cames estampats mitjançant una abundosa mostra de tatuatges, ah, i du bigotarro i samarreta i pantalons ben foscos (…)

El manso es planta a un pam de la veïna i a tres pams d’un servidor. No diu res. Mira per sobre dels nostres caps vers un lloc indefinit. Se’l veu tranquil.lot. I una activitat cerebral que es condueix al bany maria, com si diguéssim.

El cas és que la veïna i jo seguim xerrant 5 minuts més. Res de l’altre món, no us penséssiu pas.

 

En acabar, ens hi acomiadem. El motard, perquè d’un motorista es tracta, no ha badat boca. Constato que segueix la veïna com un gatet.

 

(PD. Per informacions i connexions posteriors –servidor és aficionat a la novel·la negra i li agrada, per això, esbrinar, plantejar hipòtesis, lligar caps…, obtinc que la veïna està lligada a un potent club de motards de la Catalunya interior i més catalana –en son un centenar. I que, doncs, l’”amigu” n’és membre d’aquest o altre club motoritzable i/ o motoritzat).

 

  http://twitter.com/perermerono

 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!