Dissabte a primera hora del matí. Xerro amb una veïna al mig del carrer. En un moment determinat, s’acosta un paio cepat, de cap afaitat a zero, bru, amb cara de perdulari, i amb braços i cames estampats mitjançant una abundosa mostra de tatuatges, ah, i du bigotarro i samarreta i pantalons ben foscos (…)
El manso es planta a un pam de la veïna i a tres pams d’un servidor. No diu res. Mira per sobre dels nostres caps vers un lloc indefinit. Se’l veu tranquil.lot. I una activitat cerebral que es condueix al bany maria, com si diguéssim.
El cas és que la veïna i jo seguim xerrant 5 minuts més. Res de l’altre món, no us penséssiu pas.
En acabar, ens hi acomiadem. El motard, perquè d’un motorista es tracta, no ha badat boca. Constato que segueix la veïna com un gatet.
(PD. Per informacions i connexions posteriors –servidor és aficionat a la novel·la negra i li agrada, per això, esbrinar, plantejar hipòtesis, lligar caps…, obtinc que la veïna està lligada a un potent club de motards de la Catalunya interior i més catalana –en son un centenar. I que, doncs, l’”amigu” n’és membre d’aquest o altre club motoritzable i/ o motoritzat).
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!