Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Per segona vegada consecutiva he fet ús, per Internet, (…)
de les Oficines de Garanties Lingüístiques de la Generalitat de Catalunya, en contra del Museu Nacional d’Art de Catalunya-MNAC presidit per l’exministre Narcís Serra.
Em queixo que el personal del bar, a la planta baixa i dins la gran sala oval, només sap parlar castellà. I que això, en un Museu Nacional, i adscrit al departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, és una vergonya infamant i grossa.
En una vegada anterior, una amiga i jo vam quedar astorats com en una nota de premsa de l’esmentat Museu –a l’interior del qual sembla haver-hi un niu d’espanyolistes- el qualificava de “Museu espanyol” –insisteixo, la nota de premsa hi surt dels seus serveis de comunicació-. Si més no, pensàvem, s’hauria d’haver posat un Museu català i espanyol. No cal dir que vam parlar amb el departament de premsa, i ens hi contestaren que el MNAC, era, efectivament un “Museu espanyol”. I punt.
Crec que fóra bo que algú més empaiti gent tan prepotent i de pensament forà.
PS. Us recomano l’ús de les Oficines de Garanties Lingüístiques-OGL: Cal deixar constància i empènyer els organismes públics perquè militin a favor del català.
Respon a Ismael Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hem de deixar constància i no parar de tocar els ous pel bé de la nostra llengua. Però en tots els organismes, públics i privats. El que és lamentable és que s’hagi de fer constar un acte com aquest en un organisme públic com el MNAC.
Puc entendre que en el bar hi hagi gent que parla castellà tot i que haurien de corregir i respondre en català. Poden formar part del percentatge de la nostra realitat social i que es reflecteix en el nostre pesident.
Però que no vinguin amb punyetes de Museu espanyol perquè en financen una part. O blanc o negre. Si el Museu depèn de Cultura que s’havinguin a totes les conseqüències.
Per cert, gràcies per l’adreça de l’OGL.