Pere Meroño

Vaig conèixer personalment en Huertas quan escrivia el meu darrer llibre -?El goig de viure, biografia de Montserrat Roig? (…)

Va ser, em penso, el 2005.  A casa seva. Vaig aconseguir-ne el telèfon, li vaig explicar què, i ràpidament quedarem entesos (ell era, em consta, un home accessible i de tracte planer). El periodista vivia al Poblenou, en un bloc de pisos de fa 30 o 40 anys. Un dúplex d?àtic i sobreàtic, comunicats per una escala interior. La trobada la celebràrem dalt de tot, un lloc curull de llibres i de plantes.

El pis, espaiós i ben il·luminat, donava a una gran plaça i a una zona intensament remodelada a causa de la collonada olímpica, el Fòrum, i tota la pesca.

Abans de res, em demanà què havia escrit fins aleshores. Li va sorprendre, i li va picar la curiositat, saber que havia fet una biografia d?en Josep Serradell ?Román?, el número 2 del PSUC (?Román?, l?home que va organitzar el PSUC?, 2005). Fins i tot me?n demanà detalls del personatge al temps que ell n?explicava alguna.

El cas és el havíem quedat per enraonar sobre la Montse Roig. En Huertas Claveria, no cal dir-ho, la va conèixer a les primeries dels anys 70. I, a banda del camp literari, la valorava molt com a periodista a TVE i premsa ?reportatges, cròniques, articles d?opinió …-. Ell considerava l?escriptora una periodista destacada i valenta.

La conversa es va estendre al llarg d?un parell d?hores. Una xerrada dinàmica i viscuda ?en Huertas i un servidor som de mena torrencial i xerraire.

Recordo, també, que m?aconsellà sobre les editorials que podien ser més receptives al tipus de llibre que faig.

El tracte personal, doncs, fou escàs i efímer. Val a dir, això no obstant, que sabia d?en Huertas des de les acaballes dels anys 70 (n?havia llegit un munt d?articles seus a l?AVUI, EL PERIÓDICO, LA VANGUARDIA … i alguns dels volums de la seva sèrie sobre els barris de Barcelona, o de la col·lecció Diàlegs a Barcelona). Sempre em semblà, malgrat l?adscripció, crec, els primers anys, al PSC d?en Joan Reventòs i en Raimon Obiols ?com jo mateix- un home prou independent, d?esquerres, i amb criteri propi.

Va ser, no en tingueu el més petit dubte, un dels millors ?retratistes? o ?cronistes? de la Barcelona del tardofranquisme fins ara. Amb una visió molt social, on emfasitzava els conflictes, les lluites, i les fondes desigualtats que tenia, i encara té, aquesta Barcelona tan cofoïsta, acrítica, i acomodatícia. Una Barcelona massa pendent de Madrid i d?Espanya i que no ha sabut ser prou la capital de Catalunya.

Ara, ho he explicat alguna vegada, tinc un manuscrit (la biografia de la Rosario Endrinal, la senyora assassinada per tres joves en un caixer automàtic del carrer Guillem Tell, de Barcelona, fa un any) en mans de diverses cases editorials.

El cert és que cas que fos publicat ?mai no pots dir blat fins que sigui al sac i ben lligat-, volia demanar a en Josep Maria Huertas que em fes l?honor de presentar-lo.

Descansi en pau aquest bon periodista i gran barceloní.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!