Pere Meroño

Per a la presentació del meu darrer llibre, el que fa set, la Fundació Josep Irla d’Esquerra Republicana de Catalunya, me’n donà 10 minuts. La intervenció, vaig pensar, calia fer-la tot centrar-me en el rol d’en Pallach, i el context sociopolític, bo i  destacant sigles i persones per tal d’incentivar-ne la coneixença. Vet aquí el guió de la intervenció (…)

. Agraïments.

. Afirmació inicial: Pallach era catalanista, volia una Catalunya autogovernada en el marc d’Espanya. No se’n declarava, per tant, ni nacionalista ni independentista.

. Anys 20. L’esquerra socialista i comunista, a Catalunya, era hiperminoritària, d’una irrisorietat que feia feredat. Qui hi manava, en aquell àmbit, era la CNT: el colós anarcosindicalista.

. Anys 30. Tres gegants polítics: Macià, Tarradellas, i Comorera.

. Anys 40. Gent procedent del POUM, el mateix Pallach, apostant per refundar el partit en clau socialista: neix el MSC.

. Anys 50: Pallach disputa la presidència a Tarradellas mitjançant persona interposada: el líder socialdemòcrata Josep Serra i Moret.

. Anys 60. El MSC es trenca en dos: per un cantó Reventós i Obiols, per l’altre, Pallach destronat i més sol que un mussol.

. Anys 70. Retorn a Catalunya i fundació del RSDC, i del PSC-r; gran cristo amb el PSC-c.

. Anys 80. El socialisme és majoritari a Catalunya; alguna cosa hi va tenir a veure en Pallach, per a mi, en vaig fer remarca: el líder socialista més ben equipat i millor, fins ara, de Catalunya.

PD Us podeu descarregar el llibre, en format word, i de franc, a l’enllaç que hi teniu a sota (el nombre planes no arriba pas a les 90):

Josep Pallach 1920/1977
 

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!