Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
N’hi ha que estan de pega, ara que el tripartit anava ràpid i rodat, va, i per boca del titular d’Educació, diu: “senyor, sí, senyor” (…)
a l’obligatorietat d’impartir una hora més de castellà o en castellà a l’ensenyament primari d’aquí. L’honorable conseller , en declaracions a Televisió de Catalunya, afirma que “veu bé l’ampliació de castellà a la primària”, segons que ha determinat un decret del govern espanyol.
No cal dir que la norma envaeix les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya. Invasió que no ens sobta, ja que ha estat moneda corrent del 1979 ençà.
La qüestió és: hi combrega el tripartit, tot ell, amb l’esmentat decret? Si la resposta és negativa, cal impugnar-lo. I la resta són romanços. Esclar que si hi està a favor, pit enlaire i avall que fa baixada.
PD. Per cert, senyor conseller, que l’assessora, potser, “Ciutadans-PC”?. En fi, en fa tota la pinta.
I parlant de tot, que hi dirà-que farà ERC?
Respon a smartinez Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estaria molt bé que fossin clars. I també ho estaria que, si treuen pit i avall que fa baixada, ens expliquessin què és el què "veu bé" l’honorable conseller; i si ens parla de l’ampliació, o del decret, de la situació de la llengua, de pressions polítiques; de tot plegat, etc. Jo el què diria és que no s’ho miren bé. Bàsicament perquè això de ser bilingüe només ho penso sense problema en coses com ara un diccionari; un text; una versió d’un llibre, etc. Però no en un poble ni en una persona.
De moment el conseller Saura ens informa que pel que fa al decret d’ampliació s’està mirant si envaeix competències del nou estatut, i que és més ampli; que també recull alguna concessió a pressions de la església catòlica.
Jo penso que sense haver d’entrar a veure el nou text del congrés espanyol (i no sé com és que s’hauria de fer, però) hauríem de plantejar-nos com desfer alguns lligats amb les lleis de l’estat espanyol.
Per començar podem demanar-nos una relació dels tipus de lleis diferents que tenim. I preguntar-nos quin és el tipus de llei; o, millor, com expliquen que és un decret i no una llei, quina llei permet que per decret s’implanti una ampliació com aquesta?
Jo m’ho plantejo al voltant del que em sembla una proliferació continua de lleis sense mirar-nos si hi ha casos en els que a una llei més li cal que l’abolim que no que ens posem a fer i fer lleis per tal de fer-la acceptable.
I també ho penso al costat de la preocupació de veure que aquesta proliferació de lleis envaeix terrenys que més aviat serien -segons parer meu- qüestions de bona educació i justícia social. Una de la ma de l’altre.